Els mons de Coraline

‘Coraline’ és una de les millors pel·lícules que es poden veure ara mateix a les nostres sales i, sense cap dubte, la millor cinta en 3D que hem vist fins la data. Amb una xifra de 341 còpies a tot l’Estat però sense tant rebombori mediàtic com ‘Monstruos Contra alienígenas’ (suportable però insuficient) o ‘Viaje al centro de la tierra’ (infumable es miri per on es miri), a la cinta de Henry Shelik li està costant trobar un públic a causa de la seva condició de conte de terror infantil.

Sento i llegeixo crítiques poc entusiastes amb la cinta que denuncien una certa irregularitat i la incapacitat d’atraure públic adult. Potser sí que li falta una mica d’empenta en alguns trams però la factura tècnica és tan impressionant que per ella sola justifica el preu de posar-se unes ulleres 3D. Qualsevol escena agafada a l’atzar demostra que estem davant una nova fita per a l’Stop Motion. Pel que fa al seu ‘target’, és cert que el públic adult la pot trobar esquemàtica i que no és apta perquè els nens la vegin per separat però penso que pot ser una perfecta opció perquè tota la família vagi junta al cinema.

Shelik s’ha desprès de l’exigent diva que és Tim Burton i, tot i que mai igualarà la seva condició de mite, ha creat una cinta tan fosca i tenebrosa com ‘Pesadilla Antes de Navidad’. No és casualitat ja que ‘Coraline’ adapta una obra de Neil Gaiman, un dels principals exponents de la literatura fantàstica, capaç de retornar als contes de fades l’aura de terror que tenien abans de l’arribada de Disney. La història es sustenta en els puntals bàsics d’‘Alicia al país de les meravelles’ (una altra que va perdre mala baba en el salt a l’animat i que Tim Burton acabarà d’espatllar en breu) i aconsegueix una galeria impressionant de friks foscos i entranyables.

Tot i els seus petits defectes, estem davant d’una de les millors pel·lícules d’aquest any que no està sent especialment luxós. Deixeu-vos emportar per aquest joc d’il·lusions i reflexos que Gaiman i Shelik ens proposen.