Jeroni Vinyet – Evidentment ens hem marcat una data per anunciar el número de municipis que es farà la consulta, però tenim la confiança d’arribar a la quarantena de municipis de cinquanta-un. Això suposarà més del 90% de la població d’Osona. Treballem amb aquestes dades, ara bé, la xifra exacta no la sabrem fins el 12 de novembre, dia en que ho farem públic.
Alfons López Tena – En aquest moment també es farà públic quins municipis son, quina és la seva població amb dret a vot, quines son les meses electorals que s’instal•len per a demanar i per oferir als partits polítics i a les organitzacions polítiques representades als ajuntaments on es fa aquest referèndum i els que tinguin grup parlamentari al Parlament de Catalunya que puguin nomenar apoderats i interventors el dia del referèndum, exactament igual que es fa en els referèndums per l’estatut, de la constitució europea o de les eleccions.

ALT – D’una manera totalment organitzada. Aquí no es pot parlar de graus. O ho fas bé o ho fas malament. No oblidem que Arenys de Munt era un únic municipi, i en canvi aquí estem parlant de la coordinació de trenta i escaig o quaranta i escaig. Aquí estem parlant d’unes 100 o 120.000 persones amb dret a vot.

A.L.T.- També en un moment determinat i segurament pel dia 12, ja farem per escrit la normativa electoral íntegre, això ja està pràcticament acabat, però moltes d’aquestes coses, per exemple, la qüestió del sou per als interventors és tal i com està a la llei actual, no cal canviar res, no cal adaptar res en aquest punt, i ens basem en la normativa electoral vigent, per una banda, i per l’altra els criteris i principis establerts per la Unió Europea i per les Nacions Unides, en tots aquells casos que intervenen en processos electorals en països on no hi ha llistes d’electors. No hi ha llista perquè l’administració no funciona en aquest cas, i en el cas de Catalunya perquè l’administració de l’estat i de la Generalitat està en contra.

A.L.T.- Per dir-ho suaument...

JV.- Segurament hi ha qui diu que aquest referèndum no és vinculant, que no serveix per a res. La resposta és, el de la OTAN tampoc era vinculant, i el de la constitució europea tampoc.
ALT- Això és com dir que la democràcia no serveix per res. La democràcia serveix perquè la gent es manifesti lliurement, d’una manera ordenada, d’una manera pacífica i en plena legalitat. En això és en el que hi hem de posar molt d’èmfasi, perquè com es va veure, per molt que l’estat va fer totes les ofensives tant les conegudes, com les de sota mà, per impedir la consulta a Arenys, no se’n va sortir perquè és plenament legal. El que pot impedir és que intervingui una administració pública, un ajuntament com a tal administració pública, però el que no pot impedir és que la gent s’organitzi, i per tant cridi a votar sobre un tema determinant com ara la independència de Catalunya. Osona Decideix no farà campanya a favor ni del si ni del no, farà campanya i fem campanya donant a conèixer aquesta iniciativa i cridant a participar, a votar. Com a comissió organitzadora, com a Osona Decideix, no farem campanya ni a favor del si ni a favor del no, sinó a favor exclusivament de la participació, a favor de la democràcia.
J.V.- La gent ha d’entendre que el que fem nosaltres és, en certa manera, substituir aquells centenars de funcionaris que normalment preparen les eleccions o referèndums a nivell oficial. Funcionem una mica com si diguéssim que Osona Decideix és la Junta Electoral en aquest cas d’ Osona.

A.L.T.- Evidentment, nosaltres no tenim com a objectiu que vagin a votar els convençuts del sí, tenim com a objectiu que vagi a votar tothom, i per tant que vagin a votar tan els que pensen que Catalunya ha de ser un estat independent com els que pensen que Catalunya no ha de ser un estat independent o els que vulguin votar en blanc per la raó que sigui. Del que es tracta és de pronunciar-se democràticament i pacíficament com en qualsevol elecció, com en qualsevol referèndum. I també voldria subratllar que aquí no es recollirà les dades de ningú, tot això es basa només en el número del Document Nacional d’Identitat, i que l’única dada que quedarà recollida en un ordinador que després quedarà esborrat és el número del DNI, en cap cas es recollirà ni el nom ni l’adreça ni cap dada personal de cap persona que vagi a votar.

A.L.T.- Si, és clar, és que a veure, aquí hi havia un plantejament d’organització nacional que per una sèrie de raons no va arribar a quallar i en conseqüència el que estem fent és en un àmbit en el qual la dedicació com saps és plena i absoluta per part de dotzenes de persones que s’estan deixant la pell i això és un àmbit realment abastable i estem parlant de 150.000 persones que té la comarca d’Osona, per tant serà representatiu de quin és el parer dels ciutadans i ciutadanes d’Osona sobre la independència de Catalunya. Mira que el títol que hem fet aquí no és, a diferència d’ Arenys en el qual era una consulta per la independència de Catalunya, aquí no és per la independència de Catalunya, és sobre la independència de Catalunya, i per tant serà representatiu si vota un número ampli de gent, que és el que esperem i el que estem organitzant, sobre quin és el parer dels ciutadans i ciutadanes d’ Osona sobre la independència de Catalunya.

A.L.T.- No, està per veure.
J.V.- Està per veure. El que nosaltres plantegem és que nosaltres ens hem estructurat, estem treballant d’una determinada manera i sabem que podem ser referent nacional. Tenim molt clar que si nosaltres actuàvem conjuntament amb tota la comarca, podíem arribar a ser referència, en el sentit de dir als ciutadans de Catalunya que allò que ha sigut possible a Osona, és possible al Prat de Llobregat, és possible al Vallès Occidental, etc.

A.L.T.- Aquí estem parlant del paper dels regidors i alcaldes que estan als ajuntaments o sigui els partits polítics, els seus militants. Cada un té la seva posició i treballa més o menys a favor o en contra, segons qui sigui. En el cas dels ajuntaments parlem d’una altra cosa, és més aviat expressar el suport moral perquè no ho organitza l’ajuntament, una altra cosa és que l’alcalde i els regidors de cada municipi puguin fer la seva via. I per altra banda que aquí estem parlant d’una qüestió puntual.

J.V.- És com un suport moral.

A.L.T.- El nostre objectiu és organitzar bé i que el poble d’ Osona pugui pronunciar-se lliurement, d’una manera ordenada, pacífica, legal i sense cap mena de risc, de tabú ni de por de cap mena de qüestió sobre aquesta matèria. Quin efecte això produeix a la vida política general de Catalunya?, no és el nostre problema, per dir-ho així. No és un tema de partit és un tema del poble. I per tant, quin efecte produeix en la vida política catalana? Això ja es veurà, i cadascú, segons la seva posició política ja farà una cosa o una altra. El nostre objectiu, la nostra feina, no és aquesta. És fer, és permetre i facilitar que la gent pugui votar lliurement si està a favor o en contra de la independència de Catalunya.
J.V.- A Osona s’ha aconseguit una unitat d’acció que fins i tot mirant-ho una mica des de fora, sorprèn. Sorprèn quan veus militants de diferents partits treballant per una causa comuna, que a l’hora de la veritat, per dir-ho d’alguna manera estan a matar. Això és un símptoma que l’objectiu és important i que en aquest cas cal unitat.