La Generalitat conclou que la mort d'un veí de Tavèrnoles "no té a veure" amb la MAT

Energia assegura que la distància de 100 metres respecte als habitatges només respon "a raons d'impacte visual"

Una imatge de la MAT, que va entrar en servei el 2011

Una imatge de la MAT, que va entrar en servei el 2011

Tavèrnoles, | ACN – La Generalitat ha conclòs que la mort d’un veí del Mas Torrents de Tavèrnoles, que vivia a prop de la MAT, “no té res a veure” amb la posada en servei dels 400 kV. A instàncies de Solidaritat, que va entrar una pregunta parlamentària sobre l’afer, el Govern va encarregar un informe al Departament de Salut.

L’estudi conclou que el camp magnètic que desprèn una línia d’alta tensió és equiparable al de molts electrodomèstics, i que és “molt improbable” concloure el què sosté SI. A més, el director general d’Energia, Josep Canós, assegura que la distància de seguretat de 100 metres entre la línia i els habitatges només respon “a raons d’impacte visual”, i no de seguretat o de protecció de la salut.

La pregunta parlamentària que va registrar el diputat gironí de Solidaritat Toni Strubell anava dirigida a la Direcció General d’Energia i Mines, per una banda, i al Departament de Salut, per l’altra. Al text, el diputat demanava al Govern si preveia investigar si la mort d’un veí de Tavèrnoles que vivia a escassa distància de la MAT -50 metres, concretava- guardava relació amb la línia de molt alta tensió.

La resposta del Govern, que porta el segell del director general d’Energia, Josep Canós, conclou que el cas “no té res a veure” amb la posada en servei del tram de 400 kV entre Vic i Bescanó (Gironès). L’escrit s’acompanya d’un informe, emès per l’Agència Catalana de la Salut, que analitza els nivells d’exposició a camps electromagnètics.

A grans trets, l’estudi recull que els camps elèctrics i magnètics que emanen de les línies d’alta tensió s’emmarquen “dins la banda de les baixes freqüències”. Per exemplificar-ho, Salut exposa que aquestes freqüències són les que emeten gran part dels electrodomèstics que es troben en una llar convencional (com ara rentadores, televisors, pantalles d’ordinador o rellotges despertadors).

L’informe de Salut es remet a una investigació portada a terme a Alemanya, que conclou que “l’exposició de persones que viuen prop de línies d’alta tensió es diferencia molt poc de l’exposició mitja de la població”. En aquest sentit, indica que vincular una malaltia crònica “amb un únic factor de risc ambiental” -com podria ser una línia elèctrica- “és molt difícil i improbable de determinar”.

Per això, Salut indica que no considera “oportú” obrir una investigació arran de la pregunta parlamentària interposada per SI. I el director general d’Energia i Mines, en la seva resposta, també manté la mateixa línia.

Canós indica que, en els casos de línies com la MAT, “la intensitat dels camps electromagnètics disminueix molt ràpidament a mesura que augmenta la distància respecte l’eix de la línia”. En concret, els valors són mínims a partir dels deu metres.

Evitar l’impacte visual

La resposta del director general d’Energia i Mines discrepa sobre la distància que SI indica que hi ha entre el Mas Torrents i les torres de 400 kV. En concret, indica que l’habitatge es troba situat “a uns 100 metres de la línia” i exposa que aquesta distància entre habitatges aïllats i la MAT “s’ha establert no per raons de seguretat ni de protecció de la salut sinó per tal d’atenuar l’impacte visual de la línia sobre els habitatges”.

A més, la resposta també recorda que el tram de la MAT que creua Osona es va posar en servei el 28 de juliol del 2011. I que quan va tenir lloc la mort de l’inquilí del Mas Torrents, a finals de l’any passat, el tram de la MAT no portava “en servei ni tan sols 5 mesos”. Per tot això, el document -que porta la rúbrica del director general- conclou que la mort del veí de Tavèrnoles “no té res a veure amb la posada en servei de la línia de 400 kV Vic-Bescanó”.