Manlleu estrenarà aquest divendres uns goigs dedicats al retrobament de l'arqueta dels Sants Màrtirs

Un grup de persones encapçalat per l’il·lustrador manlleuenc Toni Donada i l’historiador local Joan Arimany han creat unes goigs (composicions poètiques per a ser cantades) que es dediquen al retrobament de l’arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu.

És una peça que el mateix Arimany va identificar a l’octubre, després de moltes dècades en què es va donar per desapareguda, dins la col·lecció del Museu Episcopal de Vic.

Aquest divendres es farà a Manlleu una conferència sobre la història de l’arqueta i s'aprofitarà per presentar i cantar per primera vegada els goigs. Arimany explica que pràcticament a darrera hora s’hi ha afegit un element innovador a tot Catalunya: un codi QR, que es pot llegir a través del telèfon mòbil i permet escoltar la melodia.

Aquesta innovació tecnològica consideren que pot marcar un punt d’inflexió en la història dels goigs, que té 5 segles d’existència. La presentació, a Osona d’aquests goigs, tindrà lloc el divendres 18 de maig de 2012, a dos quarts de 9 del vespre, a l’església de Santa Maria de Manlleu. L’esdeveniment estarà emmarcat per la conferència "Història antiga i recent de l’Arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu" a càrrec de Toni Donada i Joan Arimany. El mateix Arimany en resumeix el contingut.

Al final de la xerrada, el cor parroquial de Santa Maria, amb Joan Usart a l’orgue, cantaran els goigs per primera vegada. El full on s’han editat els Goigs es proporcionarà als assistents, malgrat que n’hi ha una edició limitada. Arimany diu que es tracta "d’una edició molt acurada i molt ben feta que des dels Amics del Goigs de Barcelona es repartirà per tot Catalunya".

A Barcelona aquest dimecres ja es va fer la conferència "Els Sants Patrons a través dels Goigs" dins del cicle anual dels Amics dels Goigs de Barcelona. Aquesta col·laboració ha permès editar els goigs dedicats al retrobament de l’arqueta, que allà no va tenir tant de protagonisme però que sí que centrarà l’acte de Manlleu.
L’arqueta de plata està relacionada amb la devoció a quatre suposats sants màrtirs, unes restes trobades a les catacumbes de Roma, que van arribar a Santa Maria de Manlleu l’any 1680. Poc després, els fidels de la parròquia van encarregar la peça d’orfebreria barroca, que va restar en un altar de l’església fins al 1936. A l’inici de la Guerra Civil, tot i ser salvada de la crema del temple parroquial, va ser lliurada a les autoritats d’aquell convuls moment. Des d’aleshores se’n va perdre la pista fins que la passada tardor, mitjançant la comparació de fotografies antigues i actuals, va ser localitzada entre les peces exposades al MEV. Els goigs presentats són el testimoni de l’antiga veneració, però especialment d’aquests darrers fets.

Arran de la identificació, Arimany va fer un estudi de la història de la devoció i la presència de l’arqueta a Manlleu "i com havia anat a parar a Vic, però no s’ha trobat". "Vaig intentar trobar unes pistes, però hi ha un espai de temps que va de 1936 fins a 1967 en què desconeixem per quina via va passar. Possiblement pel seu valor estètic, perquè és molt bonica, i econòmic, es va considerar que s’havia de conservar. El MEV la va exposar a partir de 1967, quan es va inaugurar la sala d’orfebreria. En aquell moment no la van identificar com l’arqueta de Manlleu fins que "la casualitat va permetre comparar dues fotografies i va ser la pista clau".

L’arqueta és un reliquiari i el 1680 van arribar les restes d’uns suposats màrtirs trobades a les catacumbes de Roma i les van acollir com a elements sagrats a la parròquia de Santa Maria. La devoció va ser tanta que van tenir un altar lateral a l’església barroca que va perdurar fins a la Guerra Civil quan va haver-hi l’incendi de l’església. Es va poder salvar de la crema aquesta peça. Demà s’explicarà la part històrica i es presentaran els goigs dedicats al fet d’haver retrobat l’arqueta, que tot apunta que seguirà formant part de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic.

En la producció d’aquests goigs hi han intervingut tres osonencs: l’il·lustrador manlleuenc Toni Donada, que ha assumit la part gràfica i la compaginació; el santquirzenc Josep Capdevila, que ha compost una melodia original, i el també manlleuenc Joan, que ha escrit la nota històrica i s’ha encarregat de la coordinació. Conjuntament amb els tres osonencs, la barcelonina Nora Vela i González, experta en goigs, n’ha fet la revisió literària i l’actualització del text, tot partint de l’escrit original del segle XIX, sorgit de la ploma de mossèn Ramon Andreu i Berenguer.