Els arqueòlegs descobreixen l'antiga muralla visigòtica i carolíngia de Roda Ciutat

ACN - La darrera campanya d'excavacions al jaciment de l'Esquerda de Roda de Ter (Osona) ha posat al descobert una troballa excepcional. Els arqueòlegs han desenterrat l'antiga muralla de Roda Ciutat, datada a cavall de l'època visigòtica i carolíngia (segles V-VIII dC).

En concret, s'han trobat més de 100 metres de perímetre fortificat i dues noves torres adossades a la muralla (que tenia una amplada de 2,70 metres). La descoberta confirma l'existència d'un potent complex fortificat a l'indret i permet corroborar així la documentació escrita de l'època que hi feia referència. A més, s'ha desenterrat una moneda d'argent del rei Lluís el Pietós, en perfecte estat de conservació, encunyada al segle IX dC.

El jaciment arqueològic de l'Esquerda abasta una àmplia seqüència cronològica, que comprèn des del bronze final (segle VIII aC) fins ben entrada l'Edat Mitjana (segle XIV dC). Tot i que no s'ha documentat cap assentament durant l'època romana, la situació estratègica en què es troba damunt la plana de Vic explica la seva llarga ocupació.

Gràcies a les troballes i restes de construccions que han aparegut a l'indret, els arqueòlegs han pogut documentar la història del jaciment. Entre d'altres, s'ha trobat un assentament ibèric (que abasta del segle VI fins a l'I aC), diverses sitges visigòtiques, les estructures d'un poblat medieval amb una església pre-romànica (a cavall dels segles IX i X dC) i les restes d'un poblat feudal, estructurat al voltant de l'antiga església romànica de Sant Pere de Roda (de la qual se'n conserva un mur).

La campanya d'excavacions d'aquest 2012 ha permès, però, posar al descobert una troballa excepcional. I sobretot, aprofundir en la història de l'Esquerda durant el període visigòtic i carolingi. I és que els arqueòlegs han desenterrat l'antiga muralla de Roda Ciutat, datada entre els segles V i VIII dC.

En total, són més de 100 metres de perímetre fortificat, amb una muralla que tenia una amplada de 2,70 metres. A més, també s'han descobert les restes de tres torres: dues d'elles estaven adossades a la muralla i la tercera, separada uns metres de la fortificació. Aquesta darrera -coneguda com a albarrana- serviria com a punt de vigilància.

La descoberta confirma l'existència d'un potent complex fortificat a l'indret i permet corroborar així la documentació escrita de l'època que hi feia referència.

*Diner d'argent*

Durant l'excavació d'aquest 2012, i entre els diferents materials que s'han documentat, destaca també una troballa. En concret, una moneda en molt bon estat de conservació, que els arqueòlegs han identificat com un diner d'argent del rei Lluís el Pietós. La moneda es va encunyar en ple segle IX (entre els anys 814 i 840 dC) i no té cap indicació del taller del qual va sortir (la seca).

La darrera campanya d'excavacions al jaciment arqueològic de l'Esquerda ha comptat amb un equip format per més d'una trentena de persones. La intervenció en extensió a la zona de la muralla, situada sota de la part ibèrica del poblat, ha comptat amb una ajuda de 50.000 euros que ha aportat l'Obra Social 'La Caixa'.