El Grup de Defensa del Patrimoni critica la remodelació del carrer Sant Vicenç de Vic

Vic | El Grup de Defensa del Patrimoni (GDP) ha fet pública una nota de premsa on denuncia que l'equip de govern de Vic 'actua amb precipitació i desconeixement, sense tenir en compte els valors patrimonials i estètics d’un enllosat antic'. En referència a les obres de remodelació que s'han iniciat al carrer Sant Vicenç de Vic.

Segons el GDP es tracta d'un dels carrers més emblemàtics del centre comercial i històric de la ciutat, obert i estrenat l’any 1805. El col·lectiu critica que s'ha optat pel 'desmuntatge maldestre, el trencament indiscriminat i el desmantellament de l’antic empedrat', que serà substituït per un enllosat gris a semblança del que en el seu moment també va substituir les antigues i àmplies lloses del carrer de les Carnisseries, un carre molt proper.

El GDP insta als responsables de patrimoni de l’Ajuntament de Vic, que en la mesura que les peces remogudes ho possibilitin , es retornin el nombre màxim de lloses al seu lloc d’origen i com a màxim s’estudii deixar un corredor de pedra llisa i nova, a fi efecte de facilitar el pas de cotxets infantils i cadires de rodes en la línia on es produiran les rases d’instal.lacions i clavegueram.

A continuació, dades històriques del carrer Sant Vicenç, facilitades pel GDP:

La ciutat havia començat el segle XIX amb un tímid gest que acabaria per encomanar-se: l’obertura del primer carreró que trencava l’antic pany de muralla, al sector de la rambla del Passeig. Es tracta del carrer de Sant Vicenç, anomenat també de l’Embrolla, pels múltiples plets i enraonies que aquesta gosadia urbanística va suposar. Aquest carrer presenta la peculiaritat,de ser el primer que ostentà una indicació de trànsit,avui per avui ben conservada al seu primitiu emplaçament. Precisament per la seva originalitat, ens permetem transcriure la seva llegenda, realment explícita: ”Por esta calle no pueden pasar carros, so pena de diez reales” (sic).

Així és que, de mica en mica, igual que les petites venes aboquen el seu fluid al torrent circulatori dels grans vasos, els carrers del barri antic, s’anaren connectant progressivament al corrent circulatori de les rambles.

Després del de Sant Vicenç (1805), s’obrí, nou anys més tard, el carrer de Santa Maria al costat del bisbat. Més endavant els seguiren el passatge d’Isabel II, inaugurat el 1836 com a nexe entre el Mercadal i el pla de les Davallades; un carreró estret, avui desaparegut, que s’anomenà passatge de la Llibertat durant la revolució del setembre de 1868. Coincidint amb aquest any de canvis sociopolítics, es van obrir els carrers de Sant Just i del Progrés, el darrer dels quals connectà el carrer de Cardona amb la part alta de l’actual rambla del Passeig. Aquest procés seguí de forma irreversible, amb l’obertura, l’any 1902, del carrer de Sant Josep, davant les Davallades, i va culminar a mitjan segle XX, amb l’obertura del carrer de les Escales inaugurat en plena postguerra. [ INICI ]