El pantà de Sau commemora els 50 anys de la creació de l'embassament i organitza visites guiades

ACN - La construcció de la presa de Sau va ser un procés llarg que va durar 20 anys. Els tècnics havien previst que el pantà s'ompliria en sis mesos, però unes intenses pluges van accelerar el procés a només uns dies, i l'agost de 1963, Sant Romà de Sau (Vilanova de Sau, Osona) desapareixia sota les aigües.

L'alcalde, Joan Riera, ha explicat que aquell petit poblet de cases situades al costat del riu Ter era molt ric en conreus. La construcció de la presa va resultar "tota una revolució pels veïns que es van veure obligats a abandonar una terra pròspera". Ara, 50 anys després, s'ha decidit commemorar l'efemèride i obrir les instal·lacions per explicar l'embassament i la història de la presa.

Tot i que l'embassament de Sau data de l'any 1963, el primer projecte es va planejar durant els anys de la Segona República. No seria fins la dècada de 1940 però, que van començar unes obres de construcció que canviarien radicalment la geografia i la vida de les 300 persones que hi vivien.

L'embassament de Sau es va construir per regular les avingudes del riu Ter, que en èpoques anteriors van negar territoris sencers arribant, fins i tot, a causar diversos morts, i per emmagatzemar l'aigua. Aquesta segona funció, amb una doble vessant: d'una banda, per abastar d'aigua potable (a Barcelona bàsicament, però també a Girona) i, de l'altra, per produir energia hidroelèctrica. En l'actualitat, la gestió de l'embassament correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua, mentre que la central hidroelèctrica la gestiona una empresa elèctrica privada a través d'una concessió.

Aquest estiu, els embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral acumulen uns 380 hectòmetres cúbics d'aigua, una xifra que suposa una mica més del 90% de la seva capacitat.

*La construcció de la presa significa una "revolució" per al poble*

El Sau de mitjans del segle XX tenia gairebé uns 300 habitants que vivien bàsicament de l'agricultura, de la ramaderia i de l'explotació forestal (en destaca la llenya i el carbó vegetal). L'alcalde de Vilanova de Sau, Joan Riera, ha explicat a l'ACN que la construcció del pantà va comportar l'expropiació de finques "que els de Madrid van fer el ronso per pagar". Riera ha assenyalat que durant el temps de construcció i amb les expropiacions encara per pagar, tot i que la Guàrdia Civil prohibia als pagesos dur a terme les seves tasques impedint el pas de la maquinària, els agricultors "se les pensaven totes per sembrar i recollir de nit".

Durant el període de construcció de la presa la població es va triplicar amb l'arribada de nous habitants que s'ubicaven "al nou poble". El batlle ha explicat que el nou Sant Romà de Sau, situat sobre la presa, disposava d'una colònia de cases per als treballadors, xalets per als enginyers, cementiri, església, escola i una caserna de la Guàrdia Civill "en un indret privilegiat que els era molt útil per vigilar les obres".

*Les entranyes de la presa*

La presa del Pantà de Sau ha estat tancada al públic durant tots aquests anys. Amb la commemoració, Riera ha explicat que es va voler fer un acte "per acostar aquesta gran infraestructura a la societat, ja que hi havia veïns que van viure part del procés però en canvi no havien pogut entrar-hi mai". Així, dirigits per un tècnic de l'embassament, petits grups poden dur a terme visites guiades per les entranyes de la instal·lació i conèixer el seu funcionament.

La presa té 83 metres d'alçada i una de les parts més impactants, segons ha explicat el tècnic de l'embassament de Sau, Sergi Morilla, és quan els visitants han de pujar i baixar les gairebé 500 escales per accedir a les instal·lacions.

Una de les peculiaritats de la gestió de l'aigua que es practica a Sau, però també als embassaments de Susqueda i del Pasteral, és la possibilitat de triar l'aigua que es deixa anar "d'una forma molt peculiar". Morilla ha explicat que l'aigua passa per les torres de captament, "on es pot escollir entre tres nivells diferents". Per exemple, ara a l'estiu, explica el tècnic de l'ACA, "com que les algues es formen a la part superior, seleccionem l'aigua de la part central del pantà perquè té més qualitat". Morilla assenyala que aquest procés és un "pretractament de l'aigua que evita que després, quan es potabilitza, no s'hagi d'afegir tants reactius".

*La punta del campanar, una icona*

El batlle de Vilanova de Sau ha explicat que l'estat actual del campanar, des de fa uns anys, és estable, tot i que ha patit una inclinació. Les avingudes d'aigua anaven degradant la construcció i es va decidir aplicar-hi una actuació amb formigó. Riera es mostra orgullós que el campanar "s'hagi convertit en una icona reconeguda que mesura el nivell de la sequera del país".

A banda del campanar, del nucli de Sant Romà de Sau ja només en queden algunes pedres que conformaven les cases dels pastors, una part de l'església del poble i restes del cementiri.

*L' ecosistema*

La construcció de l'embassament de Sau va suposar una transformació important del paisatge. Ambientalment les conseqüències van ser múltiples, amb les rescloses com a barreres que impedien les migracions dels peixos i problemes de contaminació greus, sobretot durant al dècada de 1980. L'any 1989 va haver-hi una mortaldat massiva de peixos, però a partir d'aquest instant, i coincidint amb la inauguració de la depuradora de Vic l'any 91, la recuperació de la qualitat de l'embassament va ser considerable. Aquest fet va facilitar una major presència de determinats ocells, com el blauet i el corb marí, i fins i tot, la proliferació d'una espècie d'esponja d'aigua dolça. Pel que fa als peixos, predominen l'ablet, el silur i la carpa.

*Nous usos de l'embassament*

A banda de la transformació paisatgística, la construcció de l'embassament també va comportar un canvi de les activitats econòmiques. Amb el temps, el pantà s'ha convertit en un atractiu turístic que porta a la vall milers de visitants cada any. Riera assenyala que venen a gaudir dels valors naturals les Guilleries-Savassona, però també hi poden practicar activitats nàutiques com la vela, el rem o l'esquí.

*Activitats pels 50 anys*

La celebració dels 50 anys del pantà de Sau ha començat aquest estiu i s'allargarà fins a l'abril del 2014, amb la presentació del llibre d'història de la presa de Sau que està preparant Joan Lagunas. El batlle ha explicat que es tracta d'un llibre "molt interessant" que abordarà moltes anècdotes que tenen a veure d'alguna manera amb la presa, i intentarà esclarir altres qüestions que fins al moment no han estat provades, com per exemple si els presos van participar en la construcció d'aquesta infraestructura o no.

D'altra banda, l'edifici del Mirador de la Presa acull una exposició commemorativa sobre el Pantà de Sau. Més de 400 persones ja han visitat les instal·lacions de la presa, tancades al públic durant tots aquests anys, i unes 150 estan en llista d'espera, cosa que obligarà a l'ajuntament a organitzar-ne més. Durant els mesos de la commemoració també s'han programat xerrades, conferències i projeccions audiovisuals.