El manlleuenc Pere Franch guanya el 30è Premi d'assaig Josep Vallverdú

El periodista Pere Franch Puig, nascut a Manlleu però establert a Barcelona, ha guanyat el 30è Premi d'assaig Josep Vallverdú, dotat amb 9.000 euros, amb l'obra 'La guerra explicada des del Despatx Oval'. L'autor ha explicat que el llibre se centra en els discursos dels presidents americans Nixon i Johnson referents a la Guerra del Vietnam i els d'Obama i Bush pel que fa a les guerres contra l'Afganistan i l'Iraq.

Franch va estudiar a Manlleu fins als 17 anys i, per generació, li va tocar fer el COU a Vic. Llavors, ja va marxar a Barcelona, on va estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar a fer de periodista a la revista local, Manlleu-publicació, antecessora de la revista El Ter. Actualment treballa a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, on ensenya periodisme radiofònic i periodisme internacional.

Franch explica que quan va començar a treballar de periodista li va interessar especialment "la informació internacional". Va estar al diari Avui com a redactor a la secció internacional i dos anys als Estats Units fent de corresponsal. D’allà li ve "l’interès per aquest país". Quan va tornar va treballar per El Observador i des del 2000 es dedica exclusivament a la docència. L’assaig premiat és fruit de la seva tesi doctoral, que ha dedicat a parlar de la retòrica de guerra dels presidents nord-americans.

Divendres al vespre va rebre el premi. Franch afirma que el que més aprecia és "el reconeixement a la feina que fas", ja que "està molt bé que persones de fora del teu entorn llegeixin el text i te’l valorin". El premi "a l’esforç esmerçat et dóna molta satisfacció". El premi, a banda de l’escultura i l’import econòmic, implica la publicació del llibre per part de Pagès Editors, encara sense una data concreta de sortida.

Una de les tesis principals del seu assaig i que "potser pot sorprendre" és que "Obama, en contrast amb les expectatives que va generar la seva arribada al poder el 2008, dins la seva retòrica de guerra té una diferència mínima amb els altres presidents". Segons Franch, "això confirma la tendència que ja es dóna també amb els altres presidents i que els estudiosos del tema ja han dit". Quan els presidents "en els seus discursos oficials davant d’un auditori han de justificar que envien el país a la guerra, els arguments compleixen una constant".

Diuen que "sobretot cal preservar la llibertat i el seu sistema de vida, deixar un món millor per a les generacions futures. A l’hora de presentar l’enemic, ho fan com un enemic brutal, salvatge, irracional i que fa el mal perquè és dolent intrínsecament mentre que ells són els bons. Això s’allarga des de la Independència dels Estats Units fins a Obama, que "no es diferencia gens dels seus antecessors en aquest tema". En els últims anys, la forma dels discursos dels presidents "fan una retòrica que busca la persuasió de l’auditori apel·lant a les seves emocions i sentiments, més que no pas mirar de convèncer amb arguments racionals". A més, també han introduït elements "performatius", ja que "ara el discurs s’emet per la televisió i tot és més visual".