La UVic acull un congrés sobre l'aprenentatge de continguts en llengües estrangeres

La Universitat de Vic acull aquest dijous i divendres el primer Congrés Internacional sobre l'Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres en l'Educació Superior (HEPCLIL). Es tracta d'una trobada entre més d'un centenar dels màxims especialistes de diversos països del món, com Canadà, Finlàndia o Japó, on es presentaran més de 50 treballs relacionats amb la matèria.

La professora de la UVic i coordinadora del comitè científic, Àngels Piñana, ha explicat que el principal repte que tenen les universitats d'avui és dur a terme les adaptacions metodològiques necessàries per poder introduir l'anglès a l'aula i "mantenir" la qualitat del contingut que s'imparteixen.

El primer congrés internacional HEPCLIL (Higher Education Perspectives on Content and Language Integrated Learning) pretén posar en comú, debatre i reflexionar sobre les diferents metodologies que existeixen al món relacionades amb l'aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres en l'educació superior. El congrés també serveix per donar veu a les experiències pràctiques.

Si bé és veritat que existeixen congressos i experiències d'aquest tipus en àmbits com l'Educació Primària i Secundària, la Universitat de Vic-UCC veia la necessitat de congregar tota la comunitat científica per primer cop per debatre a l'entorn de l'educació superior. Piñana, ha valorat molt positivament com s'ha acollit la iniciativa, degut a la gran quantitat de treballs rebuts. De les més de 150 propostes que s'han fet arribar d'arreu del món, finalment només se'n presentaran 56.

Cada vegada més les universitats veuen la necessitat d'oferir assignatures i programes en una llengua que no és la seva pròpia, majoritàriament en anglès. Segons Piñana, hi ha diferents objectius pels quals les universitats opten per aquesta opció. Primerament per aconseguir internacionalitzar la universitat i captar estudiants d'altres països. En aquest sentit, afegeix, l'anglès es converteix en la llengua franca "perfecte".

D'altra banda, però, l'ús de l'anglès a l'aula també propicia que hi hagi més recerca, "i la llengua més estesa utilitzada en recerca precisament és l'anglès". També per crear una motivació en els alumnes que, un cop instruïts en aquesta llengua, els permet viatjar a altres països. Aprendre anglès en un context "més natural" "fa els alumnes més competents i els col·loca en una millor posició per trobar una futura feina", assegura.

Un dels punts que genera més debat entre els especialistes és el repte que suposa introduir l'anglès a les aules universitàries. Per Piñana calen tres ingredients: un bon nivell d'anglès del professor, un bon nivell d'anglès de l'alumne i les adaptacions metofològiques necessàries dels continguts que s'imparteixen. L'últim punt és, precisament, segons la professora, el més important, ja que és "tot un repte" que els professors sàpiguen adaptar correctament les seves metodologies a la nova llengua sense que els continguts que donen es vegin afectats en qualitat. Actualment a la UVic al voltant del 15% de les classes es realitzen en llengua estrangera i la voluntat és ampliar aquest percentatge.

Entre els ponents, destaca la presència de David Marsh (University of Juväskilä), Emma Dafouz (Universidad Complutense de Madrid) i l'assessora educativa Rosi Tanner, considerats tots tres com les principals autoritats en la matèria a nivell internacional.