Canvis en l'alimentació o portar els purins a comarques veïnes, alternatives al tancament de les plantes

Els ramaders de la comarca d'Osona estan estudiant alternatives al tancament definitiu de les plantes de tractament de purí. Des de l'Associació d'Usuaris de les Plantes de Tractament de Purins, Eudald Sentmartí ha explicat que entre les variables hi hauria un canvi en l'alimentació dels animals, que suposaria reduir una part de la de la proteïna no digerible del pinso.

Així, es disminueix notablement l'expulsió de nitrogen a través de les dejeccions, o portar els purins a comarques veïnes, com el Bages o l'Anoia, i utilitzar-lo com a fertilitzant de conreus. Tanmateix, els ramaders exigeixen una moratòria a la clausura de les plantes "perquè els canvis no es poden aplicar d'un dia per l'altre".

Les plantes de tractament de purins d'arreu del país estan tancades des de fa més de dos mesos. En el cas d'Osona, les 214 explotacions que existeixen i que hi portaven les dejeccions ramaderes que no podien fer servir d'adob per abonar els camps ara es guarden en basses i dipòsits, que per llei han de tenir habilitades a les seves finques amb una capacitat suficient perquè puguin subsistir així durant cinc o sis mesos.

El temps, però, corre, i l'entrellat en què estan immersos l'administració, els ramaders i les pròpies plantes que han hagut de tancar sembla no veure la llum. Des de fa setmanes estan negociant i buscant solucions però els escenaris són confusos.

El president de l'Associació d'Usuaris de les Plantes de Tractament de Purins de l'Esquirol i Masies de Voltregà, Eudald Sentmartí, ha insistit en reclamar una moratòria al Ministeri d'Indústria perquè mantingui les plantes de desimpacte de purins obertes, almenys per un temps més. 'És de justícia', assenyala. Tanmateix, el Ministeri, per ara, no sembla que tingui intenció de materialitzar aquesta moratòria del decret d'electricitat que elimina les primes que es donaven a les plantes per la generació d'energia elèctrica.

Cal destacar que aquest decret ha canviat les regles del joc, ja que hi ha plantes, com és el cas de la de l'Esquirol, que tot i tenir una concessió de 15 anys, no haurà complert íntegrament el temps d'explotació. En canvi, la de Masies de Voltregà expirava aquest 2014.

Amb tot, segons ha explicat Sentmartí, el govern espanyol ha proposat aportar quatre euros per metre cúbic tractat a les plantes i es donarà llibertat a cada territori perquè gestioni els recursos com cregui més convenient. En el cas de Catalunya, es rebrien uns 2,4 MEUR, i la proposta que fan els ramaders és que aquests recursos es destinin a obrir dues de les sis plantes que hi ha al país. Una a Osona i una altra a les terres de Lleida, que és on hi ha més concentració d'explotacions. Tot i que la proposta dels ramaders ja és pública, l'administració catalana encara no ha explicat com pensa administrar els diners.