Els metges de l'àmbit rural se senten ben valorats, segons un estudi en què ha participat Osona
Els facultatius remarquen la qualitat de vida personal i la possibilitat doferir als pacients una atenció integral
Arola Cumeras
26 de juny de 2014 a les 18:35
Un estudi de les opinions dels professionals mèdics revela els avantatges i inconvenient dexercir en làmbit rural. Metgesses i metges que treballen en àmbits rurals se senten altament valorats pels seus pacients i destaquen la qualitat de vida personal i la possibilitat doferir als pacients una atenció integral.
Les dades es desprenen dun estudi fet als professionals que van assistir a la primera edició de la Jornada dAtenció Primària al Món Rural que va tenir lloc a Berga el 2011 i en el qual van participar professionals de lICS a la Catalunya Central. Els resultats s'han donat a conèixer ara i els ha comentat en una entrevista a Ràdio Manlleu l'osonenc Joan Deniel, un dels autors de lestudi. Deniel exerceix com a metge de família al CAP de Manlleu i ho combina amb el càrrec de cap destudis de la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de lICS a la Catalunya Central. Explica que la idea va sorgir el 2010, quan un grup de professionals van fer una jornada de medicina rural "perquè no existia". Van optar per passar una enquesta per saber les seves opinions sobre aquesta especialitat.
Joan Deniel explica que per ser considerada medicina rural, es lliga al nombre dhabitants o dispersió geogràfica, però el criteri més ajustat és tenir en compte que el metge o infermera visitin sols en un consultori. A Osona, hi ha diversos casos com ara lABS de Santa Eugènia o consultoris del Bisaura, entre daltres. Els aspectes que destaquen són bàsicament positius, com latenció integral i el reconeixement dels usuaris.
Deniel, que és també és coordinador de la Unitat de Suport a la Recerca a la Catalunya Central, comenta que lassignatura pendent ha estat la recerca i la formació continuada, "però les noves tecnologies han fet que aquest aspecte també hagi millorat molt".
El treball analitza la situació de latenció primària rural a Catalunya a través de les opinions de 77 professionals de la medicina, 58 dels quals exercia en un entorn rural. El perfil de metge rural estudiat és una dona, de 30 a 45 anys, que treballa com a metgessa de família. Els resultats de lestudi també evidencien que la majoria dels professionals que treballen en entorns rurals (un 79%) va néixer a un poble amb menys de 15.000 habitants.
Una àmplia majoria dels enquestats considera que el treball al món rural és altament favorable en el procés de formació dels nous professionals de medicina. De fet, Deniel explica que en altres països és una feina amb un reconeixement social i mèdic molt més gran.
Més dun 90% dels participants en lestudi va dir que era necessària la rotació per un entorn rural dels metges i metgesses residents en lespecialitat de medicina familiar i comunitària i un 71% també la va considerar necessària per a residents daltres especialitats.
Les dades es desprenen dun estudi fet als professionals que van assistir a la primera edició de la Jornada dAtenció Primària al Món Rural que va tenir lloc a Berga el 2011 i en el qual van participar professionals de lICS a la Catalunya Central. Els resultats s'han donat a conèixer ara i els ha comentat en una entrevista a Ràdio Manlleu l'osonenc Joan Deniel, un dels autors de lestudi. Deniel exerceix com a metge de família al CAP de Manlleu i ho combina amb el càrrec de cap destudis de la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de lICS a la Catalunya Central. Explica que la idea va sorgir el 2010, quan un grup de professionals van fer una jornada de medicina rural "perquè no existia". Van optar per passar una enquesta per saber les seves opinions sobre aquesta especialitat.
Joan Deniel explica que per ser considerada medicina rural, es lliga al nombre dhabitants o dispersió geogràfica, però el criteri més ajustat és tenir en compte que el metge o infermera visitin sols en un consultori. A Osona, hi ha diversos casos com ara lABS de Santa Eugènia o consultoris del Bisaura, entre daltres. Els aspectes que destaquen són bàsicament positius, com latenció integral i el reconeixement dels usuaris.
Deniel, que és també és coordinador de la Unitat de Suport a la Recerca a la Catalunya Central, comenta que lassignatura pendent ha estat la recerca i la formació continuada, "però les noves tecnologies han fet que aquest aspecte també hagi millorat molt".
El treball analitza la situació de latenció primària rural a Catalunya a través de les opinions de 77 professionals de la medicina, 58 dels quals exercia en un entorn rural. El perfil de metge rural estudiat és una dona, de 30 a 45 anys, que treballa com a metgessa de família. Els resultats de lestudi també evidencien que la majoria dels professionals que treballen en entorns rurals (un 79%) va néixer a un poble amb menys de 15.000 habitants.
Una àmplia majoria dels enquestats considera que el treball al món rural és altament favorable en el procés de formació dels nous professionals de medicina. De fet, Deniel explica que en altres països és una feina amb un reconeixement social i mèdic molt més gran.
Més dun 90% dels participants en lestudi va dir que era necessària la rotació per un entorn rural dels metges i metgesses residents en lespecialitat de medicina familiar i comunitària i un 71% també la va considerar necessària per a residents daltres especialitats.
Etiquetes:
Fires i festes 
