Pacients, amics, metges i autoritats fan un homenatge al doctor Santi Suriñach

Una representació de l’Ajuntament i del CAP de Manlleu, i una sala de plens que va quedar petita, van homenatjar dimecres el doctor Santi Suriñach, amb motiu de la seva jubilació. El doctor Suriñach, molt conegut i apreciat, ha exercit a Manlleu durant 40 anys.

Va iniciar la seva carrera fent pràctiques amb el doctor Oliveras mentre estudiava medicina a l’Hospital Clínic. L’any 1978 va començar a treballar a l’ambulatori del carrer Enric Delaris i compaginava la feina amb la direcció de l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu (1979-1990). Un any més tard va dirigir el CAP de Manlleu fins l’any 1993, on fins ara ha treballat com a metge de família.

L’alcalde de la ciutat, Pere Prat, va dir que era un "dia especial" i, de fet, la sala de plens va quedar ben plena, amb familiars, amics, col.legues i pacients. Segons el batlle, Santi Suriñach "pot ser dels últims metges de tota la vida", que visitaven "a casa seva i llavors de manera més oficial, a l’ambulatori del carrer Enric Delaris".

La doctora Anna Forcada, directora del CAP, va dedicar unes emotives paraules al seu col·lega. D’ell, en va dir que "no necessita més reconeixement que el que ha tingut cada dia dels seus pacients" i "de fer el que realment li ha agradat i la feina que ha escollit". Segons Forcada "estic feliç de compartir un projecte d’àrea bàsica que tu vas iniciar i liderar" però va reconèixer que "les condicions laborals han empitjorat".

Suriñach, va dir, "és versàtil, entregat als pacients" i "amb profundes conviccions; ell creu que mantenir el bé del malalt és l’objectiu prioritari" i té en compte "el vessant humanístic de l’exercici de la medicina, que s’està perdent". Va destacar que "mai no tenia pressa per acabar i sempre el teníem al costat i tenia en compte la dimensió ètica de la medicina" i que cal aconseguir "pau i harmonia per a l’ésser humà i la ciència és només un instrument". I ara, li va dir, "deixes una empresa que tira endavant malgrat les dificultats".

Santi Suriñach va signar el llibre d’honor i se li va entregar els obsequis institucionals: una làmina del Serpent de Manlleu i una reproducció dels gegants. "Si volíeu emocionar-me ja ho heu aconseguit", va dir en començar la seva intervenció. El metge va començar explicant que ha passat tota la vida professional a Manlleu "però no ha estat res planificat sinó un caminar senzill, una manera de fer que ha requerit, això sí, una bona dosi de dedicació". Afirma que "ha estat com jugar a casa i he tingut la sensació de formar part d’una gran família, amb relacions bones i sinceres".

Suriñach va donar les gràcies als pacients "pel creixement personal que m’han ajudat a fer" i va demanar "disculpes pels desencerts involuntaris que hagi pogut tenir" i, entre rialles còmplices del públic, "per les esperes que han suportat estoicament en les habituals consultes saturades".

Va parlar també de l’equilibri de diagnosticar els pacients entre "el que tinc i el com ho visc". Segons la seva experiència, cal fer una valoració dels sentiments, les emocions i gestionar la por. El segon apartat és una relació interpersonal amb més o menys empatia que col·labora de manera decisiva en el guariment dels malalts. Una part "molt important de la tasca d’un metge de família consisteix en mantenir aquestes dues vies actives". Caldrà seguir lluitant perquè el virus de la productivitat l’optimització inacabable de recursos i la industrialització de la salut no trenqui aquest delicat equilibri encara que suposi més temps i paciència.