Les Jornades Tècniques Fira de Reis exploren mètodes per reduir els purins i gestionar-los millor

La gestió de les dejeccions ramaderes s'ha radiografiat a fons a la 10a edició de les Jornades Tècniques Fira de Reis de Manlleu. El Museu del Ter ha acollit la trobada, amb ponents de primer nivell per abordar els purins des de vessants ben variats. A les ponències hi han assistit una vuitantena de persones.

Els experts han procurat donar informació sobre els tractaments que es poden aplicar, a la disminució de la generació de purins ja en origen o bé les subvencions que ofereix l’administració. Un dels ponents ha estat l’investigador de l’IRTA, August Bonmatí, qui ha explicat que les plantes centralitzades suposen un gran consum de transport, amb camions que també emeten grans quantitats de CO2. És per això que en molts casos és aconsellable per incorporar petites plantes a la mateixa granja.

Pel que fa a les plantes que han tancat a Osona, explica que el procediment d'aturar subvencions no ha estat el més correcte però que igualment estava clar que acabarien tancant. Explica que estaven cremant gas natural i "algú havia de pagar un sobrecost perquè si el preu hagués estat real els valors no eren assumibles econòmicament".

Bonmatí ha explicat a la seva ponència que la digestió anaeròbia, "que produeix energia renovable a través del biogàs, pot ser un procés molt aconsellable". Es pot aprofitar perquè "es fa en condicions controlades i el digerit que obtens, que manté els nutrients, té majors propietats com a fertilitzant". Si es volen fer tractament sobre la fracció líquida obtinguda "també és més adequat i fàcil". A Catalunya hi ha unes 8 experiències en plantes en granja i el fet que s’hagin aturat les primes elèctriques ha parat la construcció de noves plantes. El Departament, en canvi, sol optar per "la separació sòlid-líquid", que no sempre dóna bon resultat. Bonmatí també ha donat dades a Europa, on diu que "una enquesta revela que més del 90% dels purins s'aplica de manera directa i les dejeccions que es tracten només ronden el 8%".

Segons Bonmatí, s’hauria de tendir cap als sistemes que actuïn sobre la recuperació de nutrients. Encara que tecnològicament són més complexos i "no és una cosa que es pugui fer d’avui per demà" i han de ser "viables econòmicament i això t’acaba limitant una tecnologia o una altra". Si et dediques "a produir carn de porc i a més has de gestionar dejeccions, són camps molt diferents i necessites recolzament tècnic, no només inversió".

Altres ponència han estat les de Joan Parera, tècnic del DAAM, que ha insistit sobre el fet que l'eficiència en l'alimentació dels porcs i un millor control de l'aigua acaba repercutint en una reducció de nitrogen. Jaume Boixadera, cap del Servei de Sols del mateix Departament d'Agricultura, ha considerat que "la percepció social de l'activitat ramadera serà més negativa en els propers 10 any" i que cal emprendre mesures en un sector, l'agroalimentari, que representa el 25% del PIB català. Ha afirmat que "s'ha arribat al límit" ambientalment parlant i que cal impulsar un nou model on caldrà "internalitzar els costos" per exemple "fixant-nos en els models danès i holandès".