Dos manlleuencs s'imposen en un 'combat' de ritmes jamaicans a Barcelona

Hi-Light sound system és un col·lectiu que grava, col·lecciona i punxa música jamaicana compost per dos manlleuencs, Ricard Pérez i Jordi Grané. La seva passió els va portar a guanyar dissabte l’equivalent a un campionat de Catalunya en la seva especialitat.

Es tracta d’una modalitat poc coneguda aquí que s’anomena soundclash, una mena de combat festiu entre dos sound systems o equips que lluiten per seduir el públic amb els talls més originals. A més, interactuen tant com poden amb la gent fent introduccions o ‘speech’ dins d’una baralla de galls amb el rival i amb temes inèdits. Dissabte l'Ateneu Nou Barris de Barcelona va viure el duel entre Hi-Light, de Manlleu, i Fire Warriors, dels Hostalets de Balenyà. Segons Jordi Grané, tot plegat és "pura diversió" i els va servir que acabar obtenint una copa que els fa molta il·lusió.

Durant el soundclash es valora que "la gent et respongui; preguntes, demanes xiulets, crits, que aixequin la mà... es produeix un feedback amb el públic com crec que no passa amb cap altra música del món". Jordi Grané ha explicat que és important que les introduccions o 'speeches' dels temes "tinguin molt a veure amb la lletra". La gent valora la "originalitat d’agafar un artista i posar-lo sobre un 'riddim' diferent o que la lletra estigui canviada i digui una cosa molt concreta; les cançons que punxem no les podrà sentir ningú a cap altre lloc del món". Per aconseguir-ho es grava directament amb artistes sobre bases conegudes, el que s’anomena 'dubplates'.

El combat de dissabte es deia Mossega la pols, i els dos equips van combinar el català i l’anglès. Pel que fa als temes, solen ser bases jamaicanes, des "dels anys 60, quan es va començar a formar el reggae, l’ska i el rocksteady o bé del 2015". Decideixes "si t’interessa la part clàssica o moderna i va en funció del caràcter de cada un, de quin estil li agrada punxar i què vol transmetre". Grané ho ha definit com "entreteniment pur i dur" per "guanyar-te el favor del públic".

A Barcelona es va fer una competició "a nivell català, que segurament els col·lectius més potents d’Espanya són a Barcelona; com que hi ha relativament poca gent que ho faci, va ser un orgull que fóssim dos grups de la comarca". La votació del final reconeix el millor sound System, que per anar bé "ha de tenir un equip, un sistema de so real, i encara no el tenim, és un objectiu". La clau és "més que mesclar, que no ens interessa tant, fer una bona selecció de temes; a Jamaica parlen de la política, la societat... tota la selecció ha de tenir un sentit i una evolució i evidentment has de tenir una bona tècnica punxant".

Grané explica que tant ell com Pérez es van introduir a la "música en general i de joves vam començar a tocar en bandes d’ska, la moda de l’època, i és una música original de Jamaica" o sigui que "vam estirar del fil i vam passar al reggae, al dancehall i vam anar coneixent tot el que tenia a veure amb l’illa, la cultura i la música jamaicana". Ha arribat un moment en què "vam col·leccionar vinils i vam seguir-hi punxant; ara tenim música actual que surt cada dia de l’illa i fem dues facetes, per passar-ho bé i disfrutar però també aquest mode competitiu que sempre ens ha agradat, des del primer dia".

Per Grané, és un hobby on "invertim fora d’hores" però "per nosaltres no deixa de ser un esport, hem viatjat per Europa per veure aquestes competicions i ens fa molt orgull haver pogut guanyar; hi ha una preparació prèvia de gravar les cançons, decidir una estratègia; quan estàs al camp de batalla generes adrenalina i et canses i el que busques és una connexió amb el públic". Segons Grané, "en Ricky i jo sempre diem que som de Manlleu, per reivindicar els orígens".