La CUP proposa remunicipalitzar la gestió de l'aigua i aplicar impostos progressius

Dissabte passat l’antiga Cooperativa de Manlleu, a la Plaça Fra Bernadí, va acollir el que des de la CUP de Manlleu van anomenar l'acte central de precampanya sota el lema #ReCUPeremManlleu. Al voltant de 140 persones van seguir les intervencions d’Ivana Vilademunt, de la CUP de Manlleu, d'Albert Generó, cap de llista de la formació i de Quim Arrufat, diputat de la CUP-AE al Parlament de Catalunya.

El paper important del cooperativisme a Manlleu va ser clau a l’hora d’escollir aquest escenari, ja que segons el cap de llista, Albert Generó, el relat de lluita obrera a Manlleu "moltes vegades queda oblidat i s’ha de reivindicar". L’any 1936 més de 700 persones eren sòcies de la Cooperativa Mútua de Pa i Queviures, l’ara anomenada "antiga Cooperativa", i que als anys 30, més d’un 40% de la població de Manlleu estava vinculada al cooperativisme obrer de consum.

Generó va afirmar que actualment l’1% més ric posseeix el 20% de la riquesa de tot el municipi i que l’atur de Manlleu, amb un 22%, és el més alt de la comarca. Generó explica que dissabte es van apuntar els punts bàsics i clau del projecte. Els principals problemes i reptes que hi ha sobre la taula, en matèria d’atur i pobresa alimentària van anar seguits de mesures per pal·liar-ho, com remunicipalitzar serveis com ara la gestió de l’aigua, aplicar impostos progressius o sancions als bancs amb pisos buits.

En matèria d’educació, proposen elaborar un Pla Educatiu de Ciutat, que s’elaboraria "amb tots els agents de la comunitat educativa". Volen que tingui "totes les polítiques educatives des d’una perspectiva de totes les edats, l’educació al llarg de tota la vida". En l’àmbit de la memòria històrica es volen eliminar les referències franquistes "que encara hi ha en alguns carrers i títols de fills adoptius que se’ls va atorgar i s’ha de retirar perquè és una ofensa a totes les persones que van lluitar per la llibertat". Es va posar un gran èmfasi en la participació i en propostes econòmiques com una nova Oficina del Cooperativismes.

Per altra banda, va voler destacar el compromís de la formació de l’esquerra independentista de fer ús de la desobediència com a eina per aconseguir la independència. Quim Arrufat va centrar la seva intervenció en destacar la importància que tindrà votar a les properes eleccions municipals del 24 de maig i a les del 27 de setembre, les qual va qualificar en tot moment de "plebiscitàries".

Es va parlar en el context d’un país "que lluita per la independència i també per un canvi de model i un procés constituent". En aquest moment "important ens hem d’activar i hem de fer que sigui irreversible la independència i un país nou, amb drets socials i llibertats polítiques". Va destacar la importància de donar suport a les Candidatures d’Unitat Popular, segons ell, per omplir la independència de drets socials i democràtics i garantir que ningú en el bloc sobiranista pacti amb l’estat espanyol.

El seu discurs també va girar entorn, segons Arrufat, les "esquerdes d’esperança" en referència al moviment ciutadà que segons el diputat és dels pocs espais que no estan sota el control i domini de les elits econòmiques, mediàtiques i polítiques. La primera intervenció va anar a càrrec d’Ivana Vilademunt i va explicar quina ha estat la trajectòria de la formació municipalista des que es va presentar públicament ara fa aproximadament tres anys. Va recordar la seva implicació en els debats de l’Ajuntament, la difusió de sous i dietes dels regidors i regidores, la denúncia sobre les irregularitats econòmiques al consistori i les diferents campanyes que han dut a terme. Per altra banda, va explicar els motius que han fet que la CUP de Manlleu hagi decidit presentar-se a les eleccions del proper 24 de maig.

Vilademunt va denunciar les permanents, negatives de l'Ajuntament a l'hora de valorar i tirar endavant les seves aportacions per tal d’aconseguir segons la formació manlleuenca "posar l'Ajuntament al servei de les classes populars, de la independència plena del nostre país, i de la construcció d'una societat més justa on l'economia estigui al servei de les persones".

A més de les intervencions polítiques va haver-hi participacions artístiques. Es podran escoltar els relats escrits i recitats per Mima Macià, la música d’Immaculada Tubau i van contemplar l’elaboració d’un quadre de grans dimensions pintat durant el transcurs de l’acte per Albert Trilla. El proper acte es farà un acte a l’Embarcador del Ter, amb animació infantil a partir de les 5 de la tarda, amb el grup Em torna la xamfaina, i concerts per als joves a les 7, amb Melgama, Guillem Roma i Ressaka.