L'Ajuntament de Manlleu té censats 226 pisos buits i vol "encarar de manera pràctica" el problema

Una imatge d'arxiu de pisos al carrer Vilamuntà

L’Ajuntament de Manlleu està activant els contactes amb la Diputació de Barcelona i altres ajuntaments per encarar “de manera pràctica, l’aplicació de les últimes lleis en matèria d’habitatges”. El regidor, Enric Vilaregut, parla d’encarar el problema “que hi ha, no només de manera teòrica”.

Actualment, a Manlleu hi ha censats 226 pisos que estan buits i unes necessitats de "20 pisos a l’any" per atendre “situacions realment complicades “. La primera finalitat és “mobilitzar els habitatges buits per destinar-los a un ús social”.

La llei contempla també penalitzar les entitats bancàries amb pisos buits, malgrat que Vilaregut no s’hi refereix explícitament i considera que els ajuntaments que porten a terme iniciatives pioneres estan tenint “incidències i moltes complicacions”. El regidor afirma que la propietat està “concentrada en moltes entitats” i situats en “zones disperses”.

Com que tot plegat encara està “verd” es vol crear un grup de treball, una agrupació de diversos municipis i “crear un model que pugui estar creat i consensuat, que estigui rodat i funcioni”. Manlleu té previst integrar-s’hi i estarà “liderat per Diputació”. La situació “no és fàcil”, segons reconeix el primer tinent d’alcalde.

En l'àrea urbanística, el pont està al punt de mira

Vilaregut també és responsable de l’àrea d’Urbanisme i comenta que un dels principals reptes sobre la taula és eixamplar el pont de Can Molas. Diu que és evident que “un pont és una obra que s’ha de fer molt ben feta i mentre el fas, hi haurà molèsties; és evident”.

Sempre generen “molèsties, nerviosisme o alguna queixa” i “s’ha d’assumir” però “el pont ampliat representa una gran millora, sobretot per la gent del barri de Vista Alegre, anar a peu pel pont ara és molt estret, anar-hi amb cotxet, cadira de rodes o cistell d’anar a comprar, dues persones no es creuen”. Afirma que “segurament hi haurà algun moment crític i s’haurà d’assumir i trobar solucions alternatives, si les trobem”. A peu “pràcticament sempre s’hi podrà passar i en cotxe caldrà buscar camins alternatius”.