Una vintena d'alcaldes fan una crida a la participació de cara a la Diada
L'any passat a Manlleu l'ANC va omplir 16 autocars i enguany serien 10
Una vintena d'alcaldes, entre els quals hi ha el de Manlleu, el republicà Àlex Garrido, han subscrit aquest dimecres un manifest que crida a participar en la manifestació de l'Onze de Setembre des de la unitat del sobiranisme i sense exclusions.
El text està validat per batlles del PDC, ERC, la CUP i de Guanyem. En un acte a l'Arc del Triomf de Barcelona, han remarcat que l'independentisme i el sobiranisme en el seu conjunt han de tenir clar que només és possible l'èxit si hi ha unitat. Garrido remarca que “és molt important que hi hagués alcaldes de tot el territori i més encara la transversalitat i tots els colors polítics.”
El batlle de Manlleu afirma que “sempre hem dit que el moviment a favor de la independència ha de ser el més majoritari possible i posàvem en dubte que al Parlament només fóssim Junts pel Sí i la CUP, i ara s’ha vist amb l’alcaldessa de Barcelona o de Badalona, d’En Comú Podem, que eixamplem el moviment”. Considera que “sembla que en els últims dies el fervor popular està creixent i sembla que les persones s’estan apuntant i els recents fets judicials a Madrid acabaran d’animar a la gent”. L’any passat a Manlleu l'ANC va omplir 16 autocars i enguany serien 10 però opina que “com que és més a prop i de més fàcil accés, molta gent com jo mateix hi anirem en transport particular i Manlleu tornarà a participar massivament de la Diada”.
La presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha demanat aquest dimecres als catalans que diumenge surtin al carrer en defensa de la democràcia, siguin o no independentistes. El manifest ha estat signat per altres alcaldes com els de Girona, Premià de Mar, Ripollet, Sant Vicenç dels Horts, Tortosa o Mollerussa.
En el text, els signants es queixen que Catalunya s'ha vist "abocada a mostrar contínuament" la seva "disconformitat" amb un encaix d'Estat "que no respecta la democràcia ni els drets bàsics i fonamentals". "Un estat que engrandeix la problemàtica no mirant-la de cara, no dialogant i traspassant les decisions de caire polític a un estament judicial que posa en dubte constantment la seva imparcialitat amb les seves sentències", afegeix el manifest, que crida a la unitat com a única forma d'aconseguir l'objectiu de la república catalana.
