Un estudi conclou que en quatre anys no ha augmentat la segregació dels immigrants tot i l'increment de nouvinguts

L'onada migratòria dels darrers anys ha fet augmentar el percentatge d'estrangers a Catalunya però no ha crescut la seva 'distribució desigual' en determinades zones, amb una evolució de la segregació entre el 2001 i el 2005 considerada 'positiva'.

Així ho afirmen els professors Joan Carles Martori i Karen Hoberg en el llibre 'Immigrants a la ciutat. Segregació i agrupació territorial de la població estrangera a Catalunya' (Editorial Mediterrània, 2008).

L'obra analitza la segregació residencial, que és el nivell de desigualtat en la distribució de la població. L'estudi se centra especialment en l'àrea metropolitana, on el col·lectiu africà és el que més es concentra en determinats barris. Per al contrari el col·lectiu llatinoamericà està molt més dispers en els diferents barris de les ciutats metropolitanes. Persones procedents de països com Pakistan, Índia o Bangladesh, són col·lectius que tendeixen a tenir 'valors alts' de concentració en alguns municipis molt determinats.

Entre l'evolució de les dades de l'any 2001 i les del 2005 els autors consideren que l'evolució de la segregació residencial ha estat 'positiva' si ve hi ha 'algunes excepcions' de les quals s'haurà de seguir l'evolució futura. Els autors han deixat clar però que en la segregació residencial no es pot generalitzar en grans zones perquè cal analitzar àmbits molt concrets i procedències de la població estrangera. Martori ha demostrat la necessitat d'analitzar cas per cas amb l'exemple de dos municipis 'enganxats' com són l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat que tenen uns percentatges d'immigració del 6 i el 16% respectivament.

Martori i Hoberg han deixat clar que la segregació residencial no és una cosa exclusiva de l'arribada de les migracions de fora d'Europa. Els professors universitaris recorden com històricament a tots els municipis catalans hi han hagut les cases barates on 'anaven a viure la gent que tenia menys renda'.

Els autors del llibre també han elaborat una fórmula matemàtica inclosa en el llibre on a partir d'una sèrie de valors molt concrets es pot determinar el nivell de segregació residencial d'un barri o zona. Entre d'altres Martori ha destacat la necessitat d'interpretar diferents variables més enllà del nombre de persones si no aspectes com la densitat o l'extensió.

El treball s'ha elaborat per encàrrec de la Fundació Jaume Bofill. El seu director, Jordi Sánchez, ha destacat que el treball és 'pioner' perquè vol ajudar a dissenyar amb 'més sentit' les polítiques d'habitatge. Sánchez considera que malgrat la crisi la immigració continuarà sent un 'element viu' per anar analitzant la seva evolució i distribució en el territori.

En l'acte de presentació, que s'ha fet aquest dijous a la Universitat de Vic, la gerent de l'Institut de Desenvolupament de l'Erm (IDE) de Manlleu, Betlem Parés, ha presentat el projecte que s'està fent en aquest barri osonenc consistent en l'enderroc dels blocs coneguts com de Can Garcia, on el percentatge de població immigrada arriba al 80%. El pla proposa enderrocar 'un estigma' i fer que el nivell d'immigració d'aquest barri estigui igualat amb la de la resta de la ciutat, fet que afavoreix la cohesió social.