Creixement 'dual' a Osona, la comarca catalana amb més bon ritme de recuperació econòmica

L'alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, va ser un dels participants a la presentació de l'estudi de Creacció

Osona és la comarca catalana que més creix econòmicament, però ho fa amb una distribució desigual en el territori. La comarca acumula dos anys de creixement positiu i un PIB del 6% que es deu a l’increment del sector serveis (6,3%) i de la indústria (5,9%).

Les dades les recull el tercer Informe de Competitivitat de la comarca d’Osona, elaborat per l’Observatori Socioeconòmic, que ha presentat Creacció. Segons la directora executiva de Creacció, Núria Macià, la dada de creixement del PIB o “el creixement macro” permetria dir que “la comarca va molt bé, però hi ha zones grises i diferents velocitats. No es pot caure en l’autocomplaença i ignorar aspectes com ara l’atur “de llarga durada”.

El 55% de l’atur es concentra en majors de 45 anys, amb perfils de baixa qualificació professional, sense estudis postobligatoris, i que són sobretot dones majors de 55 anys. Hi ha diversos municipis que “concentren l’atur, com ara Manlleu, Vic, Torelló o Sant Martí de Centelles per sobre de la mitjana catalana” i coincideix “on hi ha més llocs de treball però també amb més necessitats socials.

Macià ha parlat també dels indicadors d’instrucció de la població, amb “una nova dualitat”. S’ha detectat que Osona té una elevada taxa d’abandonament prematur dels estudis en joves que cursen cicles formatius de grau mitjà. Els joves que accedeixen al Batxillerat i als Cicles Formatius de Grau Superior tenen unes taxes de graduació superiors a la catalana i, per una altra banda, els joves que accedeixen a Cicles Formatius de Grau Mitjà tenen uns percentatges de graduació molt inferiors. 

Per primera vegada s’ha obert una via “de prospectiva” les anomenades Megatendències, pensades de cara al futur “per ajudar el territori a inspirar-se i prendre decisions a més llarg termini”. La nova forma de produir és una altra de les tendències, amb reducció de llocs de treball més mecànics en oficina i manufactura. Per Macià “això vol dir que el 75% de les professions del futur encara no existeixen, vinculades a les habilitats socials i altres, com la indústria 4.0”.

Altres dades són que la renda familiar ha millorat lleugerament, però es manté inferior a la mitjana catalana i més baixa que l’any 2009. El creixement econòmic no arriba a totes les llars, i el 32% de la població (49.754 persones) va ser beneficiària d’algun tipus de prestació l’any 2015.

L’informe apunta també una polarització de l’estructura empresarial d’Osona. Es detecta un increment de les microempreses i de les empreses grans i mitjanes, mentre que les petites (de 10 a 50 treballadors) s’han reduït. Aquest efecte també es reflecteix en el nombre d’autònoms, que suposen el 26% dels llocs de treball de la comarca i que es concentren sobretot en la indústria agroalimentària, on han augmentat un 176% des del 2008. La innovació segueix essent una de les assignatures pendents de les empreses d’Osona.