Exhumen una fossa de la Guerra Civil a Prats amb restes d'almenys quatre esquelets

Una imatge dels treballs d'exhumació

El vicepresident Oriol Junqueras ha assenyalat aquest divendres des de Prats de Lluçanès que la memòria individual i col·lectiva és “imprescindible” per orientar el futur dels catalans com a país. Segons Junqueras, “tenim el deure de reconstruir la memòria, saber què va passar, perquè és una manera de curar les ferides”.

Els treballs a l’ermita de Sant Andreu de Llanars de Prats de Lluçanès s’emmarquen en les accions del Pla de fosses 2017-2018. De moment, els arqueòlegs han trobat restes d’almenys quatre esquelets, un rellotge i unes botes. L’acte, presidit també pel conseller d’Exteriors Raül Romeva i l’alcalde Isaac Peraire ha comptat amb la presència d’una dotzena de familiars de soldats republicans i testimonis dels fets.

El dia 3 de febrer de 1939 les tropes rebels contra el govern de la República van entrar a Prats de Lluçanès. “En aquell moment no hi va haver ni pietat ni justícia pels defensors de la República”, ha explicat l’alcalde de Prats de Lluçanès en començar la seva intervenció, Isaac Peraire.

El resultat del combat va ser un escampall de prop de 300 cadàvers que van ser enterrats en fosses pels habitants de Prats i, tot seguit, es va instal·lar “un oblit generalitzat”. Malgrat això, centenars de famílies volen saber on s’han enterrat els seus familiars, “aquests cossos sabem que són per aquí, de Serra-Seca a Galobardes, de Puigvistós a Sant Sebastià, per això, per dignitat, avui estem obrint les fosses”, ha dit Peraire. 

Per la seva banda, el conseller d’Exteriors Raül Romeva ha criticat que “si avui som aquí –obrint fosses- és perquè durant 80 anys no s’ha fet la feina que s’hauria d’haver fet”. Segons el conseller, “s’arriba tard perquè hi ha hagut la voluntat expressa d’institucionalitzar la desmemòria”. “Però no se n’han sortit, i avui som aquí per trencar aquesta dinàmica”, ha destacat Romeva. 

El conseller d’Exteriors ha assegurat que la cerca de noves localitzacions continua i, des del mes de juny, se n’han trobat més d’un centenar arreu de Catalunya. Romeva ha destacat la importància de trobar tots aquests indrets, “perquè la memòria és fràgil i a vegades falla”. Malgrat tot, ha destacat, “no es podrà fer en poc temps tot allò que s’hauria d’haver fet en molts anys”. Tot i això, ha recordat que el Pla de fosses va lligat a altres iniciatives que han d’agilitzar la identificació de les restes com el programa d’identificació genètica.

El vicepresident, Oriol Junqueras, ha insistit en la idea que durant la transició “es va voler mantenir una no dissociació interessada entre víctimes i botxins”. Pel vicepresident, “aquesta distinció s’ha de fer perquè tenim el deure de reconstruir la memòria, saber què va passar, com una manera per curar les ferides”. Junqueras ha dit que el futur s’ha de construir “sobre els fonaments d’una veritat explicada, perquè sinó no es pot construir un futur amb dignitat”. 

“Poder enterrar dignament el meu pare allà on toca”

Manuel Bueno és un veí de Prats de Lluçanès de 80 anys. Amb esperança, explica que espera poder trobar el seu pare i poder-lo enterrar dignament allà on toca i no que estigui colgat en un camp o una cuneta”. El pare de Bueno lluitava amb l’exèrcit republicà i ha explicat que tot i que quan estaven per la zona els va anar a veure dues vegades, “quan van entrar els nacionals ja no en vam saber res més”. “Ara tinc molt de sentiment, però si el trobéssim encara més.

L’esperança de trobar-lo no l’hem perduda mai. La meva mare tampoc la va perdre”, ha sentenciat. L’Agustí, l’Àngel i la Maria són tres germans d’entre 80 i 90 anys de Prats de Lluçanès que han ajudat a identificar els llocs on hi podria haver restes de soldats republicans. Eren nens quan van passar els fets, però el més gran, l’Agustí, s’emociona en recordar-ho: “va ser molt gros”. Viuen amb alegria les primeres exhumacions perquè han assegurat que no s’esperaven que algun dia es tornarien a obrir. L’Àngel recorda perfectament on van enterrar alguns dels soldats morts. Segons ha explicat, el tros de camp on van obrir per enterrar els cossos el blat creixia de color negre. 

Pla de fosses al Lluçanès

A Osona, aquest 2017 s’han localitzat tres noves fosses. A banda de la de l’ermita de Prats de Lluçanès que han visitat aquest divendres els consellers s’han trobat, de moment, restes de quatre esquelets de soldats presumptament republicans i alguns objectes quotidians com un rellotge o unes botes. Segons els arqueòlegs, hi podria haver enterrats fins a una vintena d’individus. A banda d’aquesta fossa, al Lluçanès també s’ha intervingut a la fossa comuna de Sant Sebastià a la Masia de les Galobardes. 

Les restes trobades en aquestes fosses seran objecte d’un estudi antropològic i forense i, posteriorment, es realitzarà l’estudi genètic poder encreuar-les amb les dades dels familiars que ja s’han fet una prova genètica.