Xavier Marín engega el nou trimestre de l'Aula Oberta

El filòsof va obrir el nou trimestre de conferències dijous passat | Martí Rosanas

L’Aula Oberta va encetar dijous passat les sessions del tercer trimestre amb la conferencia de Xavier Marín Torné, doctor en filosofia, professor de la Universitat Ramon Llull i dels Instituts Superiors de Ciències de les Religions de la Universitat de Barcelona i de Vic, i membre del Consell Assessor per la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.

Portava per títol “Abraham i les religions monoteistes” i va explicar que, en el sentit més ampli del mot, hi ha unanimitat en prendre la figura de Abraham com el patriarca de musulmans, jueus i cristians. Totes tres creences en parlen i l’anomenen patriarca. La singularitat és que no va ser creient de cap d’aquestes religions perquè quan Abraham va viure encara no existien. L’herència d’Abraham és que totes tres coincideixen en els següents principis bàsics: entendre la història com un lloc de trobada salvífica; acceptar la revelació profètica com a àmbit de revelació, i en el compromís ètic com a verificació de la validesa de la fe.

La història de la vida de Abraham és relatada al llibre del Gènesis tot i que molts pensaven que no havia existit realment. La trobada de nous documents va obligar a reinterpretar la seva figura i el seu context. Abraham va néixer a Ur de Caldea, a la riba del riu Eufrates, pas obligat en la ruta comercial entre Àsia, Àfrica i Europa i lloc d’encontre de tota mena de cultures i religions. El seu pare feia imatges d’ídols pagans que venia com el que avui en diem “souvenirs”, mentre que ell seguia fidel al déu dels seus avantpassats. Per aquest motiu van tenir desavinences i als 75 anys va començar el periple que definiria la seva vida.

Abraham
El nom Abraham, en arameu, porta implícit el sentit el sentit “d’estar de pas, de ser emigrant”. Ell i la seva dona Sarah eren grans i no tenien fills, tot i que Déu els havia promès que serien pares d’un nombrós poble. Sarah el va convèncer que s’unís a l’esclava Hagar, però va sentir enveja quan aquesta va quedar prenyada. Al cap de poc va néixer el seu primer fill, Ismael. Abraham per salvar mare i fill els va dur a la Meca, que per aquest motiu és el lloc més sagrat de l’Islam. Quan la seva dona Sarah tenia noranta anys i ell més de cent-trenta va concebre Isaac, de qui es consideren descendents els jueus. De la descendència d’Isaac en naixeria el Messies promès pels profetes.

La pregària, el dejuni i l’almoina és el que tenen en comú els descendents d’Abraham. El patriarca va viure d’esperances perquè mai va veure acomplertes les promeses que Déu li va fer. La Terra que Déu li va prometre no és un lloc concret, és qualsevol lloc on visqui gent d’aquestes tres religions. La descendència promesa no eren els seus fills propis, sinó tots els practicants d’aquestes religions. Al cap dels anys les seves despulles i les de la família van ser enterrades a Hebron, lloc de culte de les tres religions encara avui. Tot i que hi hagi discussions entre aquestes tres religions, en origen, comptat i debatut, són germanes.

En la propera sessió, el dijous 19 d’abril, l’actor manlleuenc Lluís Soler Auladell parlarà de “L’ofici d’actor”.