Daniela Grau parla de la Catalunya Nord com «un país traumatitzat» a l'Aula oberta

"La constitució francesa nega que hi hagi altres identitats nacionals i altres llengües en el seu territori"

Aula Oberta 25 de maig de 2018 a les 10:19

La conferència va tornar a omplir la sala de sessions de l'Ajuntament | C.Navarro GFM

Daniela Grau, nascuda a Elna, va ser la ponent de la conferència de l’Aula Oberta celebrada el passat dijous sota el títol provocador “La Catalunya del Nord: un país traumatitzat”. De bon començament, va reconèixer que no és fàcil, ni pels mateixos catalans del Nord, trencar els murs de silenci imposats per dos estats que els priven de llibertat.

Va fer referència a l’Estat francès, el de la “Liberté, Egalité, Fraternité”, que assegura que ha gaudit sempre, a fora de França, d’una aura de mitificació, però, en realitat, la constitució francesa només reconeix una sola nació i una sola llengua, i nega, per tant, que hi hagi altres identitats nacionals i altres llengües en el seu territori.

¿Com aconsegueix França persuadir al món que és un estat democràtic, el país dels drets de l’home, terra d’asil, país acollidor de refugiats i terra de llibertats, quan està centralitzant tots els poders administratius i exerceix un genocidi cultural i lingüístic, és a dir, identitari, a la Catalunya del Nord? La resposta és que per una banda encara és viu el mite d’una França narcisista, culta, progressista i “il·lustrada” i, per altre banda, perquè les polítiques d’adoctrinament són més subtils que les espanyoles i persisteixen perversament amagades.

Occitans
Grau va continuar apuntant que no és només la Catalunya del Nord la que pateix els efectes de la conquesta i dominació francesa; també hi ha els occitans, que ho tenen més pelut encara.

Va seguint repassant la història, des de la mutilació de Catalunya, l’any 1659, recordant els diferents noms que, fins avui, li van donar el francesos a la Catalunya del Nord: “Province étrangere du Roussillon”, “Departement des Pyrénés Orientales”, “Languedoc- Roussillon”, “Sud de France” , “Occitanie”. I no només això, perquè a França s’ha manipulat sempre la història, fins al punt que molta gent, als anys 50, s’avergonyia de parlar en català, perquè el dogma deia: “Soyez propres, parlez français” i a les escoles es premiava als qui delataven els companys i companyes que no parlaven francès.

Actualitat
Què passa, ara, després de 359 d’annexió a França? Doncs que la Catalunya del Nord és un dels departaments més pobres de França amb un dels més elevats índex d’atur. Que es pateix una substitució ètnica, per francesos que venen d’altres departaments, que fan perillar la catalanitat a la Catalunya del Nord, ja que molts catalans d’aquesta zona emigren cap a altres llocs de França per estudiar a universitats prestigioses i poder pertànyer a l’elit politicoadministrativa que governa un estat burocràtic; sigui per treballar com a funcionari o aconseguir, si s’és artista, la consagració parisenca i la fama mundial.

Com s’ho fan per resistir? Segons una enquesta del 2015 sobre usos lingüístics a la Catalunya del Nord, un 80% dels habitants són favorables a l’ensenyament del català però, malauradament, no hi ha la voluntat política de respectar i promoure aquesta llengua mil·lenària.

La lluita
Malgrat tot, tenen motius per seguir lluitant, perquè en els darrers vint anys hi ha moltes associacions que promouen les tradicions catalanes; hi ha agermanaments entre escoles d’una i altra banda del Pirineus; contactes entre músics, corals, cobles i penyes; partits polítics catalans que van ser presents a la manifestació de més de 10.000 persones a Perpinyà , on es va promocionar la denominació “País Català” a l’entrada i sortida dels rètols dels pobles d’aquest territori...

Malgrat tot, els obstacles, germans d’una banda i l’altre del Canigó, “la muntanya sagrada dels catalans”, ens demanen la nostra ajuda per desempallegar-se de les urpes franceses, abans no sigui massa tard. Lluitem tots junts per la República Catalana per beneficar la resta de Països Catalans. Ells també són al nostre costat ja que els fets ocorreguts darrerament a Catalunya han ocasionat que catalans i catalanes descendents dels exiliats i refugiats del 39, de sobte han recordat d’on venien i s’han incorporat al Comitè de Solidaritat Catalana per fer també costat els presos polítics i els exiliats.