CRÒNICA Sortida cultural de l'Aula Oberta a Perpinyà

Foto de família de la sortida | Aula Oberta

La visita a Perpinyà de dijous passat va cloure les sessions d’Aula Oberta del segon trimestre de 2018. L’objectiu era recordar la importància que va tenir la ciutat a l’Edat Mitjana com a capital continental del Regne de Mallorca. El municipi del Rosselló és la capital de la Catalunya del Nord i Salvador Dalí la va definir com el “Centre del Món”.

La vila vella s’estén a l’interior de les antigues muralles de les quals només en resten la porta i les torres del Castellet, de maons vermells, fets construir per la Corona d’Aragó al segle XIV. Un pont llevadís que avui ja no existeix ajudava a resistir qualsevol atac que vingués del nord.

Més tard, quan el rei francès Lluís XI (segle XV) va ocupar el Rosselló, es va convertir en una presó d’estat i, per aquest motiu, les finestres foren enreixades i se suprimí el pont llevadís. Avui alberga el Museu Català de les Arts i Tradicions Populars i manté encesa tot l’any La Flama del Canigó.

Barri vell
Seguim la visita pel barri vell i fem parada a tres edificis tots ells exemples del gòtic civil. Comencem per L’Antiga Llotja de Mar, que es va començar a construir al segle XIV. Era un edifici destinat a les transaccions comercials, basades bàsicament en el comerç marítim. Inicialment, era una mena de pati cobert per un o més costats, sostingut per columnes. A un cantó de l’edifici s’hi pot veure un penell en forma de vaixell, que simbolitza l’activitat marítima del Rosselló.

Al costat hi ha la Casa de la Ciutat del segle XIII i remodelada anys després. Combina els còdols amb els maons vermells, típics de la zona. Al pati s’hi pot admirar una de les obres mestres de l’escultor Aristide Maillol, que duu per nom “Mediterrània”. En alguna de les nombroses sales hi ha sostres artesanats d’estil morisc.

Acabem amb El Palau de la Diputació, també gòtic del s. XV. En el moment en què es va construir era la seu de la representació de la Generalitat de Catalunya. Són d’admirar les seves finestres trilobulades amb columnetes de capitells amb motius de fullatge.

Religiositat
Passem després a l’arquitectura religiosa i ens aturem a L’Església de Sant Jaume del Puig, construïda al segle XIII per ordre de Jaume I el Conqueridor en el moment en què la ciutat començava a créixer. És d’una sola nau i en el seu interior hi ha un orgue de començament del segle XIX. És l’església més coneguda de Perpinyà després de la Catedral de San Joan Baptista, també d’estil gòtic –documentada des del segle X- situada al barri de San Joan. Fou refeta posteriorment i ocupa la major part del que era antigament la sagrera de Perpinyà.

Acabem la jornada amb la visita al Palau del reis de Mallorca, un dels monuments que marca l’època daurada de Perpinyà. Situat a la part alta, fou remodelat al segle XIII per convertir-lo en residència dels reis, quan Jaume II, fill de Jaume I el Conqueridor, rebé com a llegat el comtat del Rosselló i convertí la ciutat en capital del Reialme de Mallorca. És una fortalesa gòtica protegida per una muralla i un fossat, organitzada entorn de tres patis. La capella en dues plantes separa les estances privades del rei de les de la reina.