El Museu del Ter recupera la memòria del cinema amb l'obra teatral «Sessió Contínua»

La primera representació es farà aquest divendres | elter.net

Aquest divendres s’estrena al Museu del Ter l’obra “Sessió Contínua”, una representació que s’emmarca en el cicle de teatre del museu, que organitzen des de fa més de deu anys en col·laboració amb la companyia CorCia Teatre.

La representació d’enguany va relacionada amb el món del cinema a Manlleu, i alguns dels elements que decoren el petit teatre instal·lat dins el museu són originals, com les bobines de les pel·lícules o mobiliari. En destaca la màquina de projecció de la companyia ‘Ossa’ que s’ha recuperat i que pertanyia a l’antic Cine d’en Pau del municipi. L’espectacle es podrà veure fins el 10 d’agost, els divendres i dissabtes a les 9 del vespre.

La història de ‘Sessió Contínua’ es desenvolupa principalment en dos espais. Per una banda en un dels antics cinemes de Manlleu, al qual voluntàriament no s’ha posat el nom, i que podria ser qualsevol de les múltiples sales del municipi de la segona meitat del segle XX. El segon espai és la casa de l’antic maquinista d’aquest cinema, que rememora una vida marcada per la seva relació amb el setè art. La codirectora de l’obra, Anna Presegué, va apuntar que l’espectacle se centra en dos períodes concrets: el que va de finals dels anys 40 fins a principis dels 50, i el que va de meitats dels 60 fins a principis dels 80, que inclou el punt àlgid que va aconseguir el cinema als 70.

‘Sessió Contínua’ s’ambienta en la història del cinema i en la seva repercussió en la vida quotidiana de la societat del segle XX. El director del Museu del Ter, Carles Garcia, va explicar que la recuperació el 2018 de l’equipament i la maquinària de l’antic Cine d’en Pau – ubicat a l’antic edifici de la Cooperativa de Manlleu- que va ser comissada per l’Ajuntament durant el franquisme, va ser el detonant per la tria de la temàtica de l’espectacle d’enguany. 

Tant el director de l’obra, Joan Roura, com el del museu han coincidit a assenyalar la universalitat del tema que es tracta. “Partim d’allò local, una història que neix a Manlleu, per anar a l’universal. En aquest cas, tothom es pot sentir identificat amb la història que s’explica”, va assenyalar Garcia. El director va apuntar, a més, que tots els espectacles de teatre que s’han fet tenen a veure en alguna qüestió amb la història del propi centre. 

L’obra és un espectacle dissenyat per la companyia CorCia Teatre, escrita i dirigida per Anna Presegué i Joan Roura, i interpretat per Jordi Arqués, Laia Monforte, Cesc Pérez, Joan Roura i un joveníssim Marcel Cobos, que interpreta l’Eudald, el protagonista quan era jove.

Història del cinema a la capital del Ter

A Manlleu, a començaments del segle XX, hi va haver les primeres projeccions públiques per companyies ambulants sota les voltes de la Plaça Fra Bernadí. El primer cinema estable va arribar l’any 1911, que tot i es desconeixia la ubicació exacta, se sap que portava el nom del seu propietari, José Viñas. L’any 1916 ja es troben a Manlleu dos cinemes: el cinema Collell, al Passeig Sant Joan, i el Cinema Garcia, al carrer Horta d’en Font amb la cantonada del Pont. A finals de 1919 es va inaugurar l’Edison, a la Plaça Fra Bernadí, que conviuria dècades amb el Cinema Garcia. El 1929 l’Edison va estrenar el cinema sonor a Manlleu. 

Durant el franquisme, Manlleu tenia sis sales diferents. Destaca al final d’aquesta etapa el gran cinema de la ciutat, el Sidney, un projecte de 1956 que no es va inaugurar fins l’any 1970 i que tenia capacitat per a 1.200 espectadors. El seu tancament el 1997 va marcar el final dels circuits de cinema comercial a la ciutat. Malgrat això, algunes experiències com la dels cinemes Casals Gràcia han anat realitzant projeccions. 

Durant el procés d’investigació per documentar la sèrie i recuperar el material, els estudiosos han descobert algunes històries divertides al voltant del cinema a Manlleu. Durant la presentació de l’obra aquest dimarts al Museu del Ter, el director ha explicat com un jove Josep Sanglas va enviar una carta l’any 1895 als germans Lumière perquè volia comprar-los un cinematògraf. La frustració va arribar quan li van contestar que encara hi estaven treballant, la màquina estava als tallers de París en fabricació, però que encara no l’havien acabat d’enllestir.