23 d'abril de 2024

10-N: Autodeterminació i amnistia, els punts comuns dels programes electorals d'ERC, JxCat i la CUP

PP, Cs i Vox aposten per un altre 155 mentre que PSC i comuns parlen de diàleg amb matisos

ACN 6 de novembre de 2019 a les 17:18
Diumenge s'obriran els col·legis electorals de Manlleu i de tot Catalunya per votar a les eleccions generals | ACN

ERC, JxCat i la CUP comparteixen en els respectius programes electorals per al 10-N l'aposta per l'autodeterminació i l'amnistia com a recepta per superar el conflicte polític. PP, Cs i Vox aposten per tornar a aplicar la suspensió de l'autonomia a Catalunya.

Els populars proposen enviar un requeriment al president de la Generalitat, Quim Torra, com a pas previ al 155 i aplicar la llei de seguretat nacional. Ciutadans diu directament que el 155 s'ha d'aplicar de "manera immediata" mentre que Vox va més enllà i parla de declarar l'estat d'emergència i il·legalitzar partits. En una posició intermèdia se situa el PSC i En Comú Podem. Els socialistes catalans defensen que la solució passa pel "diàleg dins la llei" mentre que la llista de Jaume Asens proposa taules de "diàleg estable" que acabin amb un acord per sotmetre a referèndum.

El programa electoral d'ERC aposta per rebutjar la sentència de l'1-O contra l'independentisme i denunciar la "repressió" en totes les seves formes, defensar el dret de la ciutadania a exercir el dret a l'autodeterminació a través d'un referèndum i teixir una "gran aliança popular i democràtica" per a un acord polític al voltant de l’amnistia.

JxCat assenyala l'autodeterminació com a via per solucionar el conflicte entre Catalunya i l'Estat. En un programa de 112 pàgines, la formació de Laura Borràs aposta per resoldre la situació "fent política, sobre la base d'una relació bilateral que reconegui el dret a l’autodeterminació". JxCat vol "parlar de tot" i prioritzar el diàleg. "Autodeterminació" i "amnistia" són les propostes de JxCat per superar el conflicte, després de la sentència del Suprem. Tot i això, no especifica cap via ni estratègia concreta per arribar-hi, ja que no parla d'un nou referèndum, unes eleccions o de cap llei d'amnistia a les corts espanyoles.

La CUP no presenta un programa electoral “exhaustiu” de cara el 10-N sinó un programa “d’intervenció política”, ja que considera que l’estat espanyol és “irreformable”. Així, i davant el context “greument condicionat” per la sentència del Suprem, presenta una “proposta de lluita” i avisa que treballarà amb un peu dins del Congrés però centrant l’activitat “fora del marc institucional”. Entre els punts que recull el programa destaquen l’autodeterminació i l’amnistia “total” de les persones “represaliades”, l’articulació dels Països Catalans i l’abolició de la monarquia. En aquest àmbit també avisen que van a Madrid “a tensar unes esquerres i uns independentistes que formulen uns plantejaments molt rebaixats”, en relació a pactes de governabilitat o processos d’investidura.


El PSC proposa "diàleg dins la llei"

El PSC s'alça com a defensor del "diàleg dins la llei" en la gestió del conflicte amb Catalunya i es presenta amb el mateix manifest que les anteriors eleccions. Advoquen per "obrir una nova etapa" i centrar-se en "recuperar l'acord i el consens entorn d'un projecte comú". Al programa del PSOE no hi apareix la triple proposta que el candidat, Pedro Sánchez, va fer pública en el debat de TVE: tornar a tipificar com a delicte els referèndums il·legals, una nova assignatura a les escoles sobre valors constitucionals i que el consells de govern dels mitjans públics siguin escollits per dues terceres parts dels parlaments per evitar el "sectarisme" a TV3. Aquesta última mesura ja la va aprovar el Parlament de Catalunya en el darrer ple.

En Comú Podem, per la seva banda, considera que la sentència del Suprem ha "agreujat" la situació política a Catalunya. Així, al seu programa hi ha incorporat una "proposta pel desbloqueig" que confien que pot solucionar el conflicte polític. Per als comuns, un primer pas és l'alliberament dels presos independentistes. Defensen concedir-los l'indult com a "via ràpida", encara que també aposten per eliminar el delicte de sedició del Codi Penal. A banda, també situen com a central el "reforç" de l'autogovern i demanen blindar les competències pròpies.


PP, Cs i Vox posen sobre el 155 i la llei de seguretat ciutadana sobre la taula

El programa electoral del PP per a les eleccions generals del 10-N proposa enviar al president de la Generalitat, Quim Torra, "un requeriment per garantir el compliment de les seves obligacions constitucionals", pas previ a l'aplicació del 155. Tanmateix, els populars no fan menció explícita a l'article de la Constitució per intervenir l'autonomia catalana. El partit liderat per Pablo Casado inclou per a aquests comicis el compromís d'aplicar la llei de seguretat nacional a Catalunya "per evitar ingerències polítiques" en les actuacions policials. A més, el PP planteja que l'Estat recuperi les competències penitenciaries i introduir al Codi Penal el compliment íntegre de la pena per als condemnats per sedició o rebel·lió.

Pel que fa a Cs, tornen a jugar la carta d'aplicar "de forma immediata" el 155 "fins assegurar el restabliment de la Constitució a Catalunya" com a recepta per resoldre el conflicte polític que viu el país. Posar els Mossos "sota la dependència del ministeri d'Interior", tornar al control de les finances de la Generalitat o tancar les delegacions a l'exterior "que actuen contra l'interès general d'Espanya" són algunes de les propostes del programa electoral de la formació taronja, així com prohibir les subvencions "a les associacions que persegueixin interessos contraris a l'ordre constitucional".

Des de Vox creuen que cal aplicar el 155 i declarar "l'estat d'emergència" a Catalunya. Al seu programa electoral es parla de la necessitat de suprimir l'autonomia catalana "fins a la derrota sense pal·liatius del colpisme i la depuració de responsabilitats civils i penals". També volen il·legalitzar els partits, associacions i ONG que defensin la independència. El partit aposta per un model d'estat "unitari" i considera que el sistema autonòmic està "fallit". En aquest sentit, afegeixen que aquest no ha contribuït a "moderar la tendència sobiranista", sinó que creuen que encara l'ha potenciat més.

Etiquetes:
Política Municipal