Mor als 81 anys el bisbe emèrit de Vic, Josep Maria Guix

El bisbe emèrit de Vic Josep Maria Guix ha mort quan faltaven cinc minuts per tres quarts d'una d'aquest diumenge a 81 anys, segons han informat fonts del bisbat. Fa una setmana va ingressar a l'Hospital General de Vic i, dilluns van traslladar-lo a la unitat de cures intensives (UCI).

Divendres va empitjorar el seu estat de salut. Les exèquies se celebraran dimecres que ve a les onze del matí a l'Església Catedral Basílica de Sant Pere de Vic. Les despulles de Guix seran al Palau Espiscopal de se la tarda d'aquest dilluns fins el moment de l'enterrament. L'actual bisbe de Vic, Romà Casanova, ha demanat a tots els fidels que preguin per qui 'fou durant vint anys el pastor fidel d'aquesta diòcesi'.

El bisbe Josep Maria Guix i Ferreres va néixer el 19 de desembre de 1927 a la Coromina, barri de Cardona (Bages). Va cursar els seus estudis als seminaris de Solsona i Barcelona. Es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la Universitat de Madrid. Va estudiar també a l'Institut Social Lleó XIII de Madrid (1953-1957), del qual va ser el primer doctor (1965), subdirector (1962-1967), catedràtic i primer degà (1965-1967) des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a Facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca. El Dr. Guix es va especialitzar en doctrina social de l'Església.

Fou ordenat prevere a Barcelona en la solemne ordenació que se celebrà durant el Congrés Eucarístic Internacional, el 31 de maig de 1952. Va exercir diferents ministeris pastorals i va ser professor de l'Escola de Periodisme de l'Església. L'any 1967, va renunciar a la càtedra i al deganat de la Facultat Lleó XIII, perquè l'arquebisbe de Barcelona el nomenà vicari general. El 14 de desembre de 1968 fou ordenat bisbe auxiliar de Barcelona per Mons. Dadaglio, nunci apostòlic, a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Fou nomenat bisbe de Vic pel papa Joan Pau II el 20 de juny de 1983, va prendre possessió de la diòcesi el 3 de setembre i va fer l'entrada solemne el 4 del mateix mes i any. El Dr. Guix va destacar en el camp social treballant a Càritas Espanyola, Càritas Interdiocesana i en la fundació 'Sense Cadenes' per a la rehabilitació de drogoaddictes. Fou membre i president de la Comissió Episcopal de Pastoral Social de la Conferència Episcopal Espanyola, consiliari de les Setmanes Socials de l'Estat i president durant molts anys de la Fundació Pau VI, radicada a Madrid.

Dins la Conferència Episcopal Tarraconense va tenir responsabilitats en les comissions de Litúrgia, Pastoral Social i Cultura. Participà activament en totes les sessions del Concili Provincial Tarraconense. Va fer tres visites pastorals a totes les parròquies del bisbat de Vic i va prendre part en innombrables celebracions i commemoracions locals, mostrant un gran sentit d'arrelament en la història de les poblacions de tota la geografia diocesana.

Va tenir un gran interès pel diàleg de la fe i la cultura, manifestat especialment en el laboriós procés per a la instal·lació del Museu Episcopal de Vic en un nou edifici, amb acords amb la Generalitat i amb l'Ajuntament de Vic. En el mateix ordre, cal destacar la informatització i ordenació de l'Arxiu i la Biblioteca Episcopals, gràcies a l'ajut de la Diputació de Barcelona. L'entrada en vigor del nou Codi de Dret Canònic (1983) el va moure a fer canvis i reorientacions en molts organismes diocesans.

El dia 6 de juny del 2003 el Sant Pare Joan Pau II li acceptà la renúncia com a bisbe de Vic i el dia 13 del mateix mes fou nomenat administrador apostòlic, càrrec que exercí fins al dia 14 de setembre del mateix any, data de l'ordenació episcopal, presa de possessió canònica i inici del ministeri episcopal de Mons. Romà Casanova i Casanova.

Darrerament, el patronat de la Fundació Pau VI li atorgà la Medalla d'Or, que li fou imposada en una sessió acadèmica celebrada a Madrid el dia 24 de setembre del 2008, en la qual Mons. Guix va ser acompanyat per Mons. Romà Casanova i algunes altres persones de la diòcesi. Fou membre vitalici del patronat suara esmentat i de la Comissió Permanent de la susdita fundació des del començament (1968) i en va ser president des de 1996 fins que en demanà elcessament voluntari, el juny del 2004.