Caixa Manlleu qualifica l'exercici del 2009 de "magnífic", amb un benefici un 29% inferior al del 2008

Caixa Manlleu va guanyar un total de 4,228 milions el 2009, cosa que suposa una caiguda del benefici consolidat del 28,95%, després d'haver destinat 20 milions a dotacions per eventuals sanejaments, dels quals 12 milions va ser voluntaris, per fer front a un increment previsible de la morositat durant l'exercici del 2010.

L'exercici del 2009 de Caixa Manlleu ha estat qualificat de "magnífic" i potser el "millor de la història", pel president de l'entitat d'estalvi de la comarca d'Osona, Joan Contijoch. La ràtio de morositat registrada va ser del 4,27%, un 0,44% més que el 2008. Les adjudicacions immobiliàries van ser de 30 milions. Sense aquestes adjudicacions la morositat hagués estat del 5,27%.

El president de l'entitat i el director general, Dídac Herrero, han coincidit en valorar positivament la fusió de les caixes que formen el projecte Unnim.

El mateix Herrero ha dit que l'escenari que es dibuixa els pròxim mesos, amb increments de morositat i caigudes dels marges financers per uns tipus d'interès força baixos, fa preveure que el sector necessiti fer noves aportacions per insolvències, cosa que fins i tot podria fer entrar en alguna de les caixes del sector en 'pèrdues'.

El director general ha explicat que en el cas de Caixa Manlleu, protagonista d'una fusió amb quatre entitats que es materialitzarà a finals del primer semestre d'aquest any, les previsions són de millorar resultats, sense descartar la possibilitat d'obtenir aquest mateix any 'guanys', ha explicat Herrero. El directiu ha afegit que aquesta possibilitat de resultat positiu vindria com a conseqüència del projecte de fusió que 'ens permet un resultat diferent' al sector.

El director general ha explicat l'esforç de dotacions que s'ha realitzat aquest any 2009, que és cinc vegades més gran que l'aportació en aquest concepte que es va fer fa dos anys, i suposen destinar a dotacions el 75% dels beneficis del 2009. El 2009 es van aportat 20 milions, 12 dels quals no eren obligatòries, el 2008 la dotació va ser de 8 milions, el 2007 de 4,7 milions i el 2006 ja es van aportar 4 milions més.

El president de l'entitat, Joan Contijoch, ha explicat que davant l'escenari que es presenta els pròxim anys, calia que Caixa Manlleu fes un moviment favorable a la fusió perquè 'no podíem seguir sols'. 'L'únic camí era la fusió', ha afegit el president. Contijoch ha reconegut que 'hem trobat uns bons companys de viatge' per fer una caixa descentralitzada i arrelada al territori.

La morositat general d'aquest any s'ha tancat en un 4,7%, cosa que suposa un increment del 0,44% més que el 2008. Les adjudicacions de béns immobles i propietats immobiliàries han suposat una despesa de 30 milions d'euros. Sense aquestes adjudicacions patrimonials, la ràtio de morositat hagués estat una mica més d'un punt per sobre del 4,27.

La morositat referida només al crèdit va tancar el 2009 en un 5,83% i sense el desembors d'adjudicacions patrimonials s'hagués situat en 7,33%, segons ha reconegut Dídac Herrero.

Pel que fa al comportament dels marges, el marge d'interessos va tancar en 55,158 milions, amb una millora del 30,67%, el marge brut del negoci va registrar un resultat de 68,5 milions, amb un increment positiu del 17,86% i resultat de les activitats d'explotació va tancar amb 18,318 milions, un increment del 139%. Al final, després de restar els impostos i les dotacions van deixar un resultat net consolidat de 4,228 milions, el 28,95% menys.

D'altra banda Caixa Manlleu, una de les quatre caixes que integren el projecte de fusió de caixes Unnim (Caixa Terrassa, Caixa Sabadell, Caixa Girona i Caixa Manlleu) preveu que els 500 milions que rebran en concepte del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) probablement es podrà tornar en un període de tres anys i no en quatre com indiquen les previsions del projecte de fusió, segons ha explicat el director general de l'entitat d'estalvi d'Osona, Dídac Herrero. El director general ha explicat que els 500 milions és en concepte d'un crèdit, amb un interès molt alt, i que per tant les entitats de la fusió faran un esforç per poder tornar-lo el més aviat possible.

Herrero també ha explicat que el calendari de la fusió, un cop arribi 'la imminent' aprovació del projecte de fusió per part del Banc d'Espanya, pot permetre convocar els consells d'administració de les quatre entitats d'estalvi abans de finalitzar aquest mes, cosa que permetria convocar les assembles generals a mitjans del mes d'abril. Amb aquestes dates, a finals de maig o primers de juny 'serem una nova caixa', ha afegit el director general.