Telemadrid torna a la càrrega

La televisió autonòmica madrilenya ha tornat a carregar amb força contra el català. L'excusa, un advertiment fet per la Mesa del Turismo segons el qual les llengües autonòmiques estan posant en perill el turisme, un dels sectors més importants de "nuestra economía". Sembla increïble que en qualsevol mitjà de comunicació es puguin emetre disbarats com aquest. Si teniu prou paciència i humor, cliqueu un fragment del reportatge de Telemadrid.

Quin esforç hem de fer a Catalunya per fer entendre les nostres peculiaritats a Madrid? Amb exemples com aquest reportatge es veu prou que les tenen ben clares, i que l'únic que desitjarien és poder liquidar-les. Al més pur estil d'una dictadura totalitària, i és que ja ho diuen que tot torna.

Més enllà de valoracions polítiques, o de l'atac injustificat que significa un reportatge així cap a la llengua catalana, vull afegir també alguns comentaris des de la perspectiva purament periodística. Aquest reportatge és un atemptat contra els principis bàsics de l'honestedat, el rigor i totes les obligacions professionals que comporta el deure a informar amb qualitat i segons uns mínims principis deontològics, premisses a les quals es deu un periodista quan està dins un programa de gènere informatiu, com és el cas.

Tot plegat s’obvia. En lloc d'informar, s'opta per contaminar, mentir i destruir. Això des de Catalunya es veu molt clar, però compte amb reportatges com aquest. No és bo que els tolerem amb actituds com ara: "com que diuen tants disbarats, val més deixar-los estar, perquè la seva mala llet és tan evident que ningú se'ls creu". Consolacions com aquesta ni ens porten enlloc ni són encertades. Ja que la perillositat d'aquestes informacions contaminants i mal intencionades és que, tot i no ser veraces, poden semblar versemblants per a alguns espectadors.

És clar que si vius a Madrid i no has trepitjat mai Catalunya et pots creure qualsevol cosa que et digui la teva televisió autonòmica. Des de la més pura ignorància, aquest perfil de telespectador només necessita una mica de voluntat i de fidelització amb el mitjà de comunicació per empassar-se els disbarats més sublims. D'aquesta manera, a molts madrilenys no només els és fàcil donar aquesta informació de Telemadrid com a bona, sinó que d'aquesta manera cultiven una mica més, dia a dia, el seu profund odi cap a Catalunya.

Per agreujar-ho cal lamentar una vegada més que no existeixi a l'Estat espanyol una autoritat independent de l'audiovisual, que pogui intervenir en casos tan flagrants com aquest. És un tipus d'organisme que sí que existeix a Catalunya (és el CAC) i que ha permès que TV3 i el Canal 33 siguin emissores televisives de força qualitat i rigor, sobretot comparant-ho amb el nivell que impera a les Espanyes.

No es tracta de tornar a la censura, tot contingut ha de poder ser difós. Ara bé, si es corromp la professió periodística a aquests nivells ha d'existir algun mecanisme de control per esmenar les difamacions, a partir per exemple de disculpes públiques i rectificacions que haguessin de correspondre's amb peces informatives de la mateixa durada que va tenir la peça manipuladora, per tal d'explicar-ne així amb el nou reportatge les mentides i els errors. Cert és que també ens queda la justícia ordinària, però amb la lentitud que opera es fa imprescindible algun mecanisme que permeti actuar amb molta més agilitat.

Així doncs, mentre les autoritats independents de l'audiovisual no es "posin de moda" de l'Ebre cap enllà, tot sembla indicar que els catalans haurem d'aguantar ara sí ara també insults i escopinades a la cara com la que significa aquest nou reportatge de Telemadrid. Una cadena de televisió que, recordem, ja ens va obsequiar amb un altre regalet per l'estil que també atacava el català i que portava per títol "Ciudadanos de segunda". Precisament això, ciutadans de segona, considero que ho són aquells que estem condemnats a rebre les envestides de mitjans de comunicació que no respecten cap principi deontològic del periodisme i que malden tant com poden arrossegats per la indesitjable manipulació política. Que el comandament a distància ens agafi confessats... [ INICI ]