Malpensa i encertaràs

Recordeu el Show de Truman? De ben segur que sí! I si no l’heu vist, recupereu-la. És aquella pel•lícula en que Jim Carrey, en el paper de Truman Burbank, viu atrapat en un món fictici, protagonista de la seva pròpia sèrie sense ser-ne conscient. Al món de Truman, tot és perfecte fins que, un bon dia, tot s’esfondra i el pobre Truman s’adona que no és més que un titella en mans d’un director que l’ha utilitzat per enriquir-se.

Aquesta és la sensació que ens ha quedat a molts catalans després de conèixer el cas Pujol… i el que ens queda. Tenim la sensació d’haver viscut com en Truman, en la nostra bombolla pujolista de “l’això no toca” que no ens permetia veure més enllà fins que, de cop, i sense avisar, hem xocat amb la paret i ens hem adonat que aquell home baixet i honorable, no havia seguit els consells del seu doble cinematogràfic i havia caigut al “lado oscuro de la fuerza”.

Maleït Pujol! I jo que sempre deia que seria l‘única persona a qui retria homenatge en la seva capella ardent! Però a mi no me la tornen a fotre! Ah, no! Malpensa i encertaràs, diuen. És per això, que m’he dedicat a elaborar una llista d’altres coses que, si bé ara només són fruit de la meva imaginació, qui sap si un dia…

Us imagineu, per exemple, que un dia ens diguessin que Pep Guardiola, en realitat, és del Madrid, o que Lluís Llach cantava en playback, com Milly Vanilly. O que Josep Pla tenia un negre que li escrivia tot i que Josep Maria Espinàs mai ha caminat per Catalunya per fer els seus llibres. Que l’himne del Barça és un plagi d’una cançó de ‘reggaeton’, que Samaranch era franquista (ah no, que això és veritat), que Pau Casals mai va tocar a l’ONU, sinó que tot era un croma, que Tàpies feia aquells quadres perquè no tenia ni idea de pintar o que Gaudí va dissenyar la Sagrada Família un dia de ressaca i per això li van sortir aquestes formes tan estranyes. I si sabéssim un dia que Ferran Adrià comprava el seu menjar en un ‘xino’ i després el desconstruïa, o que Joel Joan, en realitat, es diu Antonio Carmona, que si llegeixes el Punt Avui al revés t’adones que és un diari franquista, que l‘àrbitre d’Stamford Bridge estava comprat, que Artur Mas sempre ha portat perruca, que Carod parlava castellà en la intimitat, que l’Herrera i la Rahola són fans dels toros i hi van sempre que poden disfressats de cordovesos, que Floquet de Neu era negre, però que el pintaven de blanc per atreure més gent al zoo, que Kilian Jornet puja als pics amb helicòpter i només corre els últims metres, que el Club Súper 3 conté missatges subliminars per alliçonar els nens, o que Montilla va fer trampes a les eleccions per poder ser president. De moment, tot això són només palles mentals, però escolteu, que consti en acta que, si mai alguna d’aquestes coses es confirma, jo ja us vaig avisar.