Manlleuencs il·lustres (2)

Un històric 8 de desembre del 1978, dia de la Immaculada Constitució, va obrir les portes el Cafè Rusiñol de Manlleu, al carrer Rusiñol. Els responsables del l’invent eren quatre socis: Pere Güell, Lluís Colomer, Josep M. Anglada i Pep Palau. Curiosament, l’edifici del Cafè havia estat caserna de la guàrdia civil, una coincidència que, donades les circumstàncies i la personalitat dels impulsors, va portar més d’un problema a l’hora d’obtenir els permisos.

El bar, d’estètica lleugerament modernista, amb taules de marbre, oferia una selecta carta de formatges i vins. Les parets, decorades amb cartells i quadres antics, van conservar algun rètol de l’època en què era el quarter de la benemérita, com un que deia: dormitorio de tropa.

El dia de la inauguració es va omplir de manlleuencs, vigatans i osonencs en general, entre els quals hi havia àcrates, esquerranosos i contraculturals. Cap al tard, mentre tothom celebrava la inauguració amb copes de cava, una colla de guàrdia civils van irrompre en el local i van demanar la documentació a tothom. Alguns dels presents, com l’actor centellenc Rodolf Jarque (malauradament mort fa uns anys), van ser conduïts a la nova caserna per ser interrogats. Quan a Jarque li van demanar si anava drogat, va contestar que no, que només havia ingerit substàncies legals, en referència al cava. Davant la resposta del centellenc, un guàrdia civil li va etzibar: ¡Hay que ver como se abusa de la legalidad!

El cafè Rusiñol va ser molt popular entre els joves de Manlleu i de tota la comarca, que hi anaven a berenar o sopar. Tot i no ser un bar musical, sempre hi havia música de fons, normalment clàssica. Al cap d’uns anys, els quatre socis es van traspassar el local.

—————————————

Un servidor, aleshores vivia a casa d’en Lluís Colomer a l’avinguda Diputació, al soterrani de la qual, al costat d’un extens pati on la fantàstica gossa Berta hi passava la vida, hi assajàvem els membres del grup de rock The Dumpers, una banda de hard-rock creada per Quimi Portet, que va fer una quinzena de bolos a la comarca, amb temes propis i alguna versió de grups anglosaxons. A més de Quimi, que tocava la guitarra, feia veus i composava les peces, hi havia Pep Simon al baix, Quim Solé a la bateria, el manlleuenc Llucià Guiteras al saxo i l’australià Rodney Reay de cantant. Els Dumpers van ser l’embrió de Kul de Mandril; de fet, la majoria de peces de Kul de Mandril, Portet ja les va compondre a l’època dels Dumpers. Després s’incorporaria a Los Rápidos, Los Burros i El Último de la Fila

——————————-

A finals dels 70 a Manlleu també va sorgir l’Orquestrina Immamarramon, una de les primeres formacions catalanes especialitzades en l’animació de festes populars als carrers i places. Els seus integrants eren Jesús Herrera, Pep Solà, Jordi Puigví, Pep Poblet, Joan Ramon Puntí, Jaume Cornelles, Miquel Angel Núñez, Rodolf Bagaria, Joan Bagaria, Cesc Feixes, Jordi Casadevall, Toni Coromina, Maite Puntí, Emília Pujol, Pep Povedano, Miquel Sitjà.... La banda basava l’oferta musical en tonades populars interpretades amb instruments de percussió (bombo, caixes i platerets) i de vent (gralles, tiples, flabiol, trompeta, saxos i clarinets). Van arribar a actuar a la Rua dels Carnestoltes de Barcelona i a les Festes de la Mercè, entre altres grans festes de renom. En diverses ocasions, com cavalcades de Reis i una sortida a Euskadi, va actuar conjuntament amb músics de la Orquestra Sèmola de Vic.

L’Orquestrina Immamarramon, d’una trajectòria molt professionalitzada, va fer molts bolos on compartia els passants festius al carrer amb concerts nocturns de música ballable amb el nom d’Orquestra La Clenxa, que tenia un repertori emparentat amb l’estil de l’Orquestra Plateria o la Salseta del Poble Sec. La Clenxa combinava el rock amb els boleros, cha-cha-chás i tots els estils musicals ballables. Tenia una potent secció de vents, bateria, congues i altres percussions, instruments de corda i tres o quatre vocalistes que s’anaven alternant a l’escenari. Aquells dies, el cantant Josep Povedano va actuar una temporada de solista amb La Clenxa, tot i que també cantava en solitari, acompanyat d’una guitarra, amb temes variats que anaven des del rock a la cançó sudamericana reivindicativa.

L’any 1980, músics d’Imamaramon i La Clenxa, conjuntament amb la vigatana Orquestra Sèmola (una barreja de circ ambulant i banda de carrer) van fer dues actuacions a Euskadi. La primera va ser al teatre municipal de Vergara; en aquesta ciutat, els actors i els músics es van distribuir en cases particulars per manca de pressupost per pagar l’hotel i van fer els àpats a la seu d’una societat gastronòmica local. L’actuació de Bilbao (amb motiu de la Semana Grande) va ser apoteòsica i va quedar reflectida a la portada d’un diari basc, on apareixia un actor de la colla d’osonencs amb barretina i ulleres de submarinista.

Durant la seva vida activa, que es va allargar quatre anys, la Clenxa va arribar a fer centenars de bolos i va animar desenes de festes majors de tota la geografia catalana, on es desplaçaven amb una furgoneta que havien comprat, igual que el potent equip de so, un dels més moderns de l’època. L’octubre de 1982 van oferir una impressionant festa de comiat, Bye bye Clenxa, al passeig d’El Ter de Manlleu, davant d’una multitud d’incondicionals que els va aclamar en tot moment. Actors de teatre i músics de Vic es van sumar a la cerimònia ritual, pujant a dalt de l’escenari.

——————————

Creada a les festes del barri de Gràcia de Manlleu a les darreries dels 70, la Palma Jazz Band, una agrupació especialitzada en jazz d’estil New Orleans, swing, ragtime i espirituals negres, cada any acostumava a fer –i encara les fa– actuacions en diades assenyalades. Liderada per Ofrius McAulet (el rodenc Cesc Feixas), un blanc pintat de negre, la Palma compta amb més d’una vintena de prestigiosos músics de la comarca (sobretot manlleuencs lligats al barri de Gràcia i a l’antiga La Clenxa, però també de Vic i l’Esquirol), que toquen els més variats instruments: violí, trompeta, guitarres, baix i contrabaix, banjo, piano, saxo, clarinet, acordió, bateria, trombó, tuba, flauta travessera i veus.