La biblioteca, un tresor

La passada tardor Manlleu va estrenar el nou espai de la Biblioteca. Tres mesos després, aquest impagable servei a la ciutadania gairebé ha multiplicat per quatre els seus usos en comparació amb el mateix període del 2015. I això és una bona notícia. Hi ha més consultes, més demandes de llibres en préstec, connexions a Internet, wifi, i tota mena d’activitats. Segons les informacions que s’han fet públiques, el servei que més ha crescut és la connexió wifi, amb un increment de prop del 300%. Però tampoc és menyspreable el número de visites presencials, que gairebé s’ha quadruplicat i ha passat de 7.000 a més de 25.000. Per tipus de documents prestats, un 75,9% correspon a llibres, un 19,4% a CD i DVD, un 1,3% a llibres electrònics, i un 3,3% a revistes.

L’augment d’activitats organitzades i d’usuaris sembla ser que es deu principalment als actes multitudinaris de la seva inauguració i a la incorporació de nous serveis, com l’Espai d’aprenentatge guiat d’idiomes i als cursos i sessions d’assessorament i de cerca de feina impartits per tècnics de l’Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu.

La primera vegada que vaig posar el peus en una biblioteca, va ser a Vic, on llavors –fa cinquanta anys- hi havia dos centres d’aquest tipus. Jo deuria tenir vuit anys i pràcticament hi anava cada dia a la tarda, per voluntat pròpia, en sortint de l’escola. Per mi va ser un descobriment important, perquè que l’afició a la lectura –aleshores no hi havia ordinadors-, sense saber-ho, em va portar, de gran, a dedicar-me a les lletres: a escriure treballs de premsa, cròniques de la meva ciutat, novel·les i contes.

La meva iniciació a la lectura va començar amb les novel·les il·lustrades de Verne i els llibres d’aventures de Tintín, que devorava una i altra vegada. En aquest cas, les narracions de viatges també em van marcar la vida, perquè en sortint de l’adolescència gradualment em vaig aficionar a voltar pel món. Potser no van ser viatges extraordinaris com els dels protagonistes dels llibres de Verne o Tintín, però he de reconèixer que em van obrir la finestra de la imaginació, van expandir els meus horitzons mentals i em van portar a descobrir nous mons, noves cultures, nous paisatges i gent molt interessant i diferent de la que coneixia.

M’agradava el silenci de la biblioteca i l’olor dels llibres nous i vells. I admirava la dedicació de les bibliotecàries. Tanmateix, quan vaig descobrir que em podia endur llibres a casa, se’m va obrir un nou univers, una modalitat de lectura que em permetia volar mentalment sempre que volia. Màgia pura. Sigui com sigui, a més de devorar exemplars prestats a casa, no vaig deixar de posar els peus diàriament a la biblioteca, un espai de treball concentrat, oci i cultura

Dies enrere vaig llegir que el baròmetre del Centre d’Investigació Sociològica (CIS) palesava que el 35% dels enquestats no llegeix “gairebé mai” o directament “mai”. Segons les dades, l’altre 65% llegeix almenys “alguna vegada al trimestre”. Finalment, el 30% llegeix “tots o gairebé tots els dies”. Pel que fa a l’hàbit de la lectura, les dones llegeixen més que els homes. La mitjana de lectura de les persones que llegeixen llibres és de poc més 8 de llibres per any, una petitesa comparada amb els 47 llibres per habitant que llegeixen habitualment els ciutadans de Finlàndia.

A l’hora d’explicar els motius bàsics per l’absència de llibres en la vida d’una tercera part dels espanyols, la resposta habitual és que no els agrada o no els interessa. Altres diuen que no llegeixen per falta de temps. En canvi, el 91% dels lectors empedreïts consultats –molts d’ells aficionats a les novel·les històriques-  deien que per ells “llegir és una passió que els ajuda a gaudir i distreure’s”. A destacar que un dels inconvenients més citats és el preu dels llibres, que a l’estat espanyol és exageradament elevat en comparació amb la mitjana de la renda ciutadana.

Una qüestió que em genera dubtes és quina mena de llibres llegeix la gent que ho fa, perquè al costat de joies de la literatura locals i universals també hi ha literatura residual, llibres escombraries. Escriure no sempre és sinònim de creativitat: també es poden escriure llibres tòxics i ‘deformatius’. Però hem de ser optimistes.

En aquest context, trobo molt positiu que la majoria de lectors (80%) continuïn optant pel llibre físic de paper, mentre que un de cada deu lectors prefereix el llibre digital, tot i que a l’hora de llegir diaris, les xifres dels partidaris de la premsa digitals augmenten considerablement (30%).

Per acabar, les dades relacionades amb les biblioteques no són gaire bones: un 70% no hi ha posat mai els peus. Però mentre hi hagin biblioteques, la llavor de la lectura està garantida. En aquest sentit, la puixança de la reformada Biblioteca de Manlleu és una molt bona notícia.