El mercat de segona mà

Tot d’una els ciutadans de Manlleu ens hem trobar que havia desaparegut un mercat, el mercat de segona mà, mercat del trasto i d’antiguitats, digueu-li com vulgueu. Que es feia un diumenge al mes, al passeig del Ter, on podíem anar a comprar coses barates per passades de moda, coses que  algunes persones abandonaven per obsoletes, per velles  o per la raó que sigui, racons de botiga. En definitiva, coses que no es troben habitualment en els mercats ordinaris. El cas és que això donava l’oportunitat de aprofitar coses, evitar que es llencessin. Una de les primeres lleis de la sostenibilitat.

El govern municipal és promotor d’una política “d’aprofitaments”  amb activitats relacionades amb productes comestibles, “cuina d’aprofitament”,  i estimulant la reutilització de la roba, posem per cas, “mercat d’intercanvis de roba”, etc. Parlem d’iniciatives a petita escala, però, que indubtablement tenen l’interès de generar cultura “d’aprofitament”, contrarestant el consumisme desaforat i insostenible.

Segur que la crisi que pateixen les famílies des de fa anys ha estat una circumstància que està afavorint  aquest canvi cultural. Els últims anys a Manlleu s’han obert comerços de segona mà de roba i d’electrodomèstics. És un clar indicador de la seva necessitat i de que la ciutadania cerca aquesta opció. Sembla adequat doncs, que des del govern municipal s’afavoreixi aquest impuls procurant espais comercials oberts i accessibles, com son els mercats de carrer. De la mateixa manera que es fan esforços per a situar en la normalitat dels mercats  els productes alimentaris ecològics i de proximitat.

En el cas que ens ocupa, es obvi que, també, permet “estirar” els migrats ingressos que entren a moltes cases, comprant a preus més assequibles les coses necessàries en un espai on es trobaven opcions molt variades. Força famílies, ara es veuen obligades desplaçar-se a poblacions veïnes que sí que mantenen aquests tipus de mercats.

El mercat s’estava consolidant com un espai comercial més de Manlleu. Era una sortida, també, per persones que avui tenen moltes dificultats per a situar-se en l’àmbit laboral i que a canvi podien posar parada al mercat obtenint ingressos de supervivència. No cal oblidar que la particularitat de  ser un mercat dominical accentuava, també, la seva funció d’espai de trobada i de vida social.

Fóra bo conèixer les raons de la desaparició del mercat, l’empresa adjudicatària ho hauria d’explicar. A falta d’aquesta explicació segur que  l’Ajuntament, que en definitiva autoritza la celebració del mercat i vetlla pels interessos dels ciutadans és qui està en la millor situació per saber-ne les raons i per a oferir-nos aquesta explicació. En tot cas estaria bé que el mateix Ajuntament  a través de l’OPE es plantegés promoure un mercat de característiques semblants, millorant el que calgui, en l’indret adequat.