La Plaça de Vic

Cinquanta anys enrere, els usuaris del mític mercat setmanal del dissabte a la plaça Major de Vic eren els osonencs necessitats, els pagesos i els immigrants andalusos. Avui, en plena crisi, la situació no ha variat massa: els clients habituals del mercat són persones amb dificultats econòmiques, aturats, petits pagesos i els nous immigrants, sobretot magribins, subsaharians i sud-americans. Una aglomeració de gent que ven i compra a l’aire lliure i conforma una gegantina superfície comercial, amb carrerons i seccions plenes de productes de tota mena. En aquest marc, cada dimarts i cada dissabte hi té lloc una cerimònia mercantil -amb una litúrgia civil oberta i igualitària- on es parla català, castellà, tamazigh, àrab, anglès, brong, anglès, romaní, indi, urdú...

Al mercat del dissabte actualment hi ha prop de 200 parades amb llicència fixa, i una vintena de parades eventuals amb llicència temporal, a remolc dels productes de temporada. Pel que fa a la procedència dels venedors ambulants, més d’una tercera part provenen d’Osona, un nombre considerable del Vallès i, en menor grau, del Maresme, el Bages, el Barcelonès, la Selva i la Garrotxa.

Dibuixant una ruta per la circumferència de la plaça, es pot trobar una variada gama de productes. Al costat de les voltes de llevant s’hi venen aliments de temporada: bolets, tòfona, cargols, herbes per fer infusions, cireres, fruits secs, mel o planter. A l’ala sud de la plaça, hi ha parades de verdura i fruita, formatges artesans, seitons, olives, anxoves, arengades i bacallà salat, pa artesanal o coques de Perafita. Continuant pel cantó de ponent, el visitant pot comprar plantes, flors, torratxes o cassoles de terrissa. I a les voltes de baix, al nord, hom hi troba caramels, conills, pollets, gallines, ocells, ous ecològics, paraigües, artesania hippy, bijuteria, cedés, bosses i cinturons de cuir, joguines, llibres vells i antiguitats.

Al cor de la plaça abunden les parades de calçat i, sobretot, de roba, a preus molt assequibles: samarretes, calces i calçotets, mitjons, pantalons, gorres, vestits, mantes, tovalloles, sostenidors, pijames, abrics, anoracs, llençols, ponxos… Alguns marxants ofereixen articles barrejats al crit de “Tot a un euro!”, “Tot a dos euros!”, “Tot a cinc euros!”... En aquest espai també s’hi poden comprar paelles i cassoles metàl·liques, coberteria, detergents o cosmètics. A la les rambles del Carme i del Passeig, una extensió del mercat de la Plaça, els articles en venda també són molt variats.

Tot i que el 40% dels productes venuts són de producció catalana, cada vegada n’hi ha més de procedència xinesa, sobretot roba, que surt més barata. Molts articles tèxtils, plantes i flors provenen del Maresme, i bona part dels aliments, de Mercabarna. També hi ha productes originaris de la comunitat Valenciana, d’Andalusia, Itàlia i França.

A banda dels mercats setmanals i, evidentment del Mercat del Ram, la Plaça Major té una història plena d’anècdotes i activitats. Aquesta àgora de 7.600m2 de superfície, un preciós conjunt arquitectònic asimètric, amb edificis d’estètica gòtica, renaixentista, barroca i modernista, era considerat per Josep Pla com “la plaça major de Catalunya”, tot i que ell hi trobava a faltar una estàtua eqüestre. És la plaça de Laura a la Ciutat dels Sants, on antigament s’havien celebrat curses braus i correbous. La mateixa on es van cremar objectes religiosos el juliol del 36 i on, poc després, Franco entrava triomfal. La que després va ser testimoni de manifestacions democràtiques, i la que avui també acull trobades de cotxes antics,el Mercat Medieval, ballades de sardanes, sortides de caminades i rallis, desfilades de gossos, concursos de bitlles catalanes, exhibicions hípiques, concerts de Festa Major o del Mercat de Música Viva…. Ara, coincidint amb les festes de Nadal, un gran avet la presidirà, tal com va fer durant dècades una horrible farola metàl·lica de pèssim gust.

Si la Plaça antigament era el marc on els escolars adolescents passejàvem en colles per sota les voltes a la recerca d’una possible parella de qui enamorar-se, avui també és un lloc d’esbargiment pels jubilats i pels nens que hi juguen a pilota o fan castells al sorral. De març a novembre, les deu terrasses de la plaça –sempre omnipresent a l’espai meteorològic de TV3- dia i nit s’omplen d’ociosos que hi prenen el sol o la fresca i conversen, tot bevent un refresc, menjant una tapa o un gelat. Les nits d’estiu, els vigatans, visitants i turistes poden escollir seure en una de les 600 cadires i 250 taules disposades en circumferència De fet, semblen les terrasses d’una platja, amb sorra al mig de l’àgora, però sense mar; tanmateix, la remor i el xiuxiueig de les veus que se sobreposen, i l’absència de sorolls de cotxes, de vegades recorda el cant llunyà de les ones mediterrànies.

Aquests darrers mesos, la Plaça ha esdevingut el centre de reivindicacions multitudinàries com mai s’han vist, totes relacionades amb el “Procés” cap a la Independència, amb les protestes contra l’actuació repressiva de la policia el dia 1 d’octubre, el del referèndum, i amb l’exigència per alliberar els presos polítics. Fins ara, el rècord de persones concentrades a la Plaça el tenien les dues visites que el dictador Franco va fer a Vic els anys 1947 i 1949, quan s’hi van reunir unes 10.000 persones. Però la jornada de vaga del 3 d’octubre passarà a la història com la que ha reunit més gent: prop de 25.000 persones, una allau humana que a més de la plaça va omplir de gom a gom bona part del carrer Verdaguer. Sense oblidar el concert solidari de la Botifarrada per la Dignitat amb els presos polítics Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, que va congregar prop de 15.000 persones. Déu ni dó amb la Plaça.