Fumar o no fumar, aquesta és la qüestió?

Tres anys després que fos aprovada la llei antitabac torna la polèmica. Si aleshores la llei ja va aixecar polseguera, ara amenaça amb aixecar-ne encara més després que el Ministre Sòria, la Consellera Geli i el secretari general de Sanitat, José Martínez Olmos, hagin reconegut que es plantegen endurir la llei perquè no es pugui fumar a cap bar ni restaurant de tot l’estat.

Com a fumador, la primera reacció és de rebuig, no cal dir-ho. Tant ben acostumats com estem a fer la cigarreta mentre prenem el cafè al bar! Però també és veritat que enlloc la llei antitabac es va fer tan malament com a Espanya. Viatjant per Europa t’adones que ja no es pot fumar enlloc, que pràcticament som els únics que quedem on encara és legal encendre’s una cigarreta el mig d’un bar. I tot per una llei, l’actual, que no és ni una cosa ni una altra. Les prohibicions s’apliquen o no s’apliquen, però deixar als locals que triïn és com donar-los carta blanca per fer el que vulguin. I evidentment, cap bar voldrà prohibir fumar si el del veí deixa que el tabac formi part de l’atmosfera, perquè cap fumador optarà per anar a un bar lliure de fum si en troba un on pot fer la cigarreta. És la llei del més fort i, en aquesta lluita desigual, el fumador sempre s’ha imposat al no fumador, històricament acostumat a arribar a casa fent pudor de fum. I la prova és que el 90% de bars de menys de 100 metres quadrat són per fumadors.

Tot plegat, aquesta llei tan ambigua ha provocat situacions surrealistes, amb bars que han hagut de tancar petites parts, algunes d’elles ridícules, per evitar multes dels inspectors. Locals on la separació entre fumadors i no fumadors no està dividida físicament (que és com si no hi hagués separació) i bars que han hagut de tornar a deixar fumar perquè perdien clientela. I de tots els casos a Manlleu en tenim uns quants exemples.

Al final, doncs, la conclusió és que l’estat ha de ser valent. O prohibeix fumar o deixa les coses com estaven, però el que no pot fer és traspassar la responsabilitat als locals i després rentar-se les mans esperant que sigui cadascú qui ho apliqui en funció de la seva consciència. Per no parlar de la paradoxa de prohibir fumar en els llocs de treball i permetre que cambrers i restauradors s’empassin el fum dels clients. I més sabent que, segons els últims estudis, està en un ambient contaminat de fum és com fumar-se 5 cigarretes al dia. I el que és més greu, que això, pot fer que, estadísticament, 1.000 cambrers morin en els pròxims 40 anys per càncer de pulmó. Realment és com per plantejar-s’ho.

Si finalment el Ministre Sòria tira endavant la llei de prohibir el tabac a tot arreu, cal esperar polèmica (n’hi haurà segur), però amb el temps ens hi acabarem acostumant. Recordem que abans també es podia fumar als trens, als avions, als aeroports, als pavellons, a la tele, a les perruqueries… i ara, algú s’imagina un presentador fumant en directe?

De tota manera, el millor que podríem fer tots plegats seria deixar de fumar. S’acabaria la polèmica i també els problemes de salut.