Antònia Font preestrena al MMVV els quaranta temes del nou disc Vostè és aquí, amb un caire més experimental

Antònia Font va fer vibrar aquest divendres a la nit un Teatre Atlàntida de Vic completament expectant i en què l'emoció de la preestrena del treball de la banda, que es posarà a la venda el 9 d'octubre, havia fet exhaurir les entrades ja des de bon matí.

La principal sorpresa que els balears tenien reservada és el gran nombre de temes, quaranta cançons segons va confirmar el cantant Pau Debon, malgrat que entre el públic ja hi havia qui estava prou atent com per portar-ne el compte.

Quaranta temes que van anar desgranant de dalt a baix en quasi una hora i mitja de concert. Es tracta d'un nou repte que el grup afronta de manera poc convencional, ja que poques de les peces tenen l'estructura habitual de les cançons pop, amb estrofes i tornada, sinó que moltes d'elles consten de pocs versos i menys d'un minut de durada, en alguns casos pràcticament com si es tractés d'haikus japonesos. "No sé per què hem gravat 40 cançons... Veníem d'un disc aixà, i aquest ha sortit així", va dir Debon.

Les reaccions del públic anaven des de l'entusiasme desbordat d'alguns que ja venien "convençuts de casa", altres que comentaven la "genialitat" de les propostes de la banda i la "gran capacitat d'innovació", però també qui enyorava el més accessible Lamparetes i els retreia "massa experimentalitat". El grup mallorquí ha barrejat gèneres i llengües com el català, el castellà, el francès o l'anglès. Fins i tot, el codi Morse ha tingut presència durant l'espectacle.

Elements com els teclats, i el piano que incorporen, agafen protagonisme en aquest disc, com passa amb el tema que li dóna nom, Vostè és aquí, en què Debon (un xic més loquaç de l'habitual) va comentar que "té lletra però jo no la canto". Les temàtiques són inconfusiblement marca de la casa, amb paisatges plens d'elements fabricats per la mà de l'home, neutrins, ocells de ferro o bé peces amb un deix irònic com la de N'Angelina, la història d'una nena de sis anys o bé una dedicada "a un piano de Chopin que s'ensenya a Mallorca en una mena de museu però que en realitat no és el seu". El disc també inclou una peça cantada en castellà, segons van explicar, una versió d'un grup de Manacor sobre el genocidi de la conquesta d'Amèrica.

De la posada escena en destaca que les Lamparetes (títol del seu darrer treball, que ha assolit el Disc d'or) deixen pas a un conjunt de bicicletes que suren sobre l'escenari, una de les quals agafa el lloc protagonista en l'espai generalment reservat al cantant, Pau Debon. Precisament, en un dels moments més ovacionats pel públic, Debon interpreta un dels temes sense banda ni micròfon, totalment a capella davant dels espectadors, per deixar pas a una cua instrumental. El concert va constar d'un únic bis, amb el mateix Debon pedalant mentre interpreta el tema final.