25 de març de 2026

Joan Arimany publica un article sobre l'arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu als Quaderns del MEV

El mateix Joan Arimany va ser l'investigador que a finals del 2011 va permetre identificar correctament l'arqueta

El Ter 28 de gener de 2013 a les 18:21
L'arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu
Aquest dijous es farà la presentació del V número de la revista Quaderns del Museu Episcopal de Vic. L'investigador manlleuenc Joan Arimany hi aporta un article sobre l’arqueta d’orfebreria dels Sants Màrtirs de Manlleu que va identificar dins la col·lecció a finals del 2011 i que "no se sabia on parava des de l’any 1936".

Després de la Guerra Civil, "no se sap per quina via va arribar al MEV". Contenia una relíquies que havien rebut devoció al temple de Santa Maria de Manlleu i "l’article pot tenir cert interès local perquè és, almenys de moment, l’estudi més aprofundit". Per Arimany, poder participar en aquesta publicació "per mi té una gran importància perquè és una revista molt especialitzada que es dedica a parlar de temes que fan referència a les col·leccions del mateix MEV i desenvolupar i estudiar a fons alguna de les peces".

La proposta de fer l’article va sorgir del moment en què Arimany va identificar l’arqueta entre el fons del MEV. Fins aleshores se’n desconeixia exactament l’origen i ara s’ha ben comprovat que és una obra d’orfebreria de finals del segle XVII que fins a la Guerra Civil va estar exposada en un altar lateral de l’església de Santa Maria. El 1936, a l’inici de la Gerra Civil, va desaparèixer i a Manlleu "es va donar completament per perduda". En aquest període "es desconeix què li va passar però la pista es retroba el 1967, quan va entrar a la col·lecció de Vic i es va exposar al MEV sense identificar-la correctament". Quan el MEV es va reobrir al museu actual, es va exposar sota el nom d’arqueta de Sant Antoni de Pàdua.

L'arqueta és una caixa rectangular, sense contingut, de plaques de plata fosa. A les dues cares majors hi ha els relleus dels quatre sants amb la palma del martiri que són Sant Víctor, Sant Pacífic, Santa Justa i Santa Clara. En les dues cares laterals, hi ha el relleu d'un querubí. La tapa conté un petit Sant Crist i la figura de Sant Antoni de Pàdua.

Es va poder identificar mitjançant "dues fotografies però no s’han pogut seguir les traces durant la Guerra Civil". Segons Arimany "se sap que una família de Manlleu va salvar la peça abans de l’incendi i la va guardar, però va córrer el rumor que la família la tenia i van haver d’entregar l’arqueta a les autoritats". Aquí la pista es perd, però la hipòtesi és "situar l’arqueta a la mateixa via que altres peces de l’època republicana, per fer-ne un museu, però no s’ha pogut comprovar; no se n’ha pogut treure l’aigua clara encara que hi ha documentació de 1939 on s’intueix on podria estar l’arqueta, ja que el rector del moment va haver de fer un inventari; ell diu que podria ser a l’Alt Empordà, però la dificultat per saber la veritat era molt gran a la postguerra". Arimany diu que "seria interessant saber-ne alguna cosa més, però pràcticament ja dono per perdut saber aquest circuit que va fer l’arqueta".

El mateix Joan Arimany va fer una recerca a l’arxiu parroquial i municipal de Manlleu i a l’episcopal de Vic i ja va publicar material al full de la parròquia i a la revista El Ter. A l’article s’aprofita per explicar què representava la peça no només des del punt de vista artístic sinó com a objecte de devoció. El títol és "La devoció als Sants Màrtirs de Manlleu i la seva arqueta reliquiari conservada al MEV" és "un bocí de la història de Manlleu que fins ara es desconeixia".

Les relíquies van arribar a Manlleu el 1680 i es van situar en un altar lateral del temple barroc de Santa Maria. Com moltes altres de les parròquies catalanes s’utilitzaven en peticions per pluja o altres aspectes en què s’interpel·lava la intervenció divina. Arimany diu que "les generacions que van veure l’arqueta tenia una significació molt clara i els quatre sants dels quals suposadament eren les relíquies van esdevenir patrons i protectors de la parròquia i dels seus fidels".

Els Quaderns del Museu Episcopal de Vic són el mitjà preferent per difondre la recerca a l'entorn de les col·leccions del MEV en els camps de la història de l'art, l'arqueologia o la museologia, entre d'altres, així com per deixar constància de les activitats científiques que hi tenen lloc. La presentació de la revista es farà dijous, a les 8 del vespre, al mateix Museu Episcopal de Vic. L’entrada és gratuïta i l'acte anirà a càrrec d’Àlex Susanna, director adjunt de l'Institut Ramon Llull.

Notícia de la descoberta de l'arqueta

Etiquetes:
Cultura