Xavier Boada es fica a la pell de múltiples personatges a la inquietant Roberto Zucco de Julio Manrique

L’actor manlleuenc Xavier Boada forma part del repartiment de l’obra Roberto Zucco, que aquests dies es pot veure al teatre Romea de Barcelona. Es tracta d’un text que ocupa un lloc particular a l’obra del francès Bernard-Marie Koltès, i que posa en escena el director i actor Julio Manrique.

Va ser l’última peça d’un autor que sabia que tenia una malaltia mortal i d'alguna manera és el seu testament literari. L’obra es va representar a Catalunya el 1992, dirigida per Lluís Pasqual i amb Eduard Fernández com a protagonista, Segons Boada, va ser "una de les obres mítiques que es va fer al Palau de l’Agricultura i va causar un gran impacte en la gent per l’obra en si i pel llenguatge de Koltès, que ens fa reflexionar sobre els límits de la moralitat, sobre el perquè es produeixen actes que aparentment no tenen explicació ni justificació i fins i tot poden provenir d’una persona normal". El protagonista, Robert Zucco, es lleva un dia "i mata el seu pare, la seva mare, una nena i un policia simplement perquè se li han posat a davant, sense motivació".

El repartiment de Roberto Zucco l’encapçala Pablo Derqui i també hi actuen Cristina Genebat, Ivan Benet, Maria Rodríguez, Xavier Boada, Rosa Gámiz, Xavier Ricart, Oriol Guinart. Xevi Boada interpreta fins a 8 personatges, ja que la majoria d'actors "dupliquem, fins a arribar els 24 personatges que intervenen". Boada explica que el personatge que li ha interessat més és "un home vell que Zucco es troba al metro i amb el qual fa una disquisició filosòfica sobre la pèrdua de la memòria; és el personatge que m’estimo més, a banda d'un inspector melancòlic". El ritme "frenètic és bo pels actors perquè t’obliga a agafar més d’un registre i a esprémer-te per buscar la veritat en cada un dels personatges".

Roberto Zucco és un antiheroi, "un assassí que somriu i aparentment és bondadós, agradable, normal, educat i culte, un personatge molt inquietant". La història de Roberto Zucco prové de la realitat, i està inspirada "en un noi venecià que va cometre aquests crims". Koltès va veure un cartell al metro de París i va quedar molt impressionat de la notícia, de manera que va decidir escriure l’obra. Boada explica que quan va escriure l’obra, l’autor estava malalt, a punt de morir de sida, i la mirada que té sobre el món "és molt agra, molt càustica, i ens hem d’esforçar per transmetre aquesta atmosfera de desolació des de la qual ell escrivia".

Xevi Boada va treballar amb Julio Manrique a Incendis en el seu vessant d’actor, i a partir d’aquí "ha nascut una molt bona amistat i ens agradem molt mútuament en el sentit artístic; penso que és un dels millors actors que tenim i com a director m’ha fascinat; sap fer-t’ho fàcil i me n’hi aniria a la fi del món, també per les qualitat humanes que té". Una de les opcions que hi ha sobre la taula és traduir Incendis al castellà i "anar a fer-la a Madrid, però encara no hi ha res en ferm".

De moment, Roberto Zucco estarà en cartell al Romea de Barcelona fins al 21 d’abril.