Els Goigs de la Mare de Déu de la Font de Manlleu incorporen un codi QR i un audiovisual

La Festa de la Font de la Mare de Déu de Manlleu, que es va celebrar el diumenge passat, dins l’octava de Corpus, va incorporar una novetat important. S’han reeditat els goigs que ja es cantaven des de 1929 amb lletra de mossèn Joan Puntí Collell i la música de mossèn Ferran Gorchs. S’ha fet amb una nova imatge amb il·lustracions i maquetació de Toni Donada i edició musical de Josep Capdevila, amb una nota històrica de Joan Arimany.

El mateix historiador local Joan Arimany ha comentat aquestes novetats en una entrevista a Ràdio Manlleu. Per segon any, igual com l’any passat en el cas dels goigs dedicats a l’Arqueta dels Sants Màrtirs, s’ha tornat a incorporar un codi QR, que poden llegir amb un telèfon mòbil. Ara, hi ha elements afegits ja que no només permeten saber la melodia i per tant cantar els goigs sense saber solfeig sinó que permet veure (amb el mòbil o una tauleta) un audiovisual amb imatges de la font i de la festa. Cada vegada es fan passos tecnològics per aportar "més informació".

Arimany diu que els goigs són editats per l’Associació Amics dels Goigs de Barcelona i els reparteixen als seus associats "de Catalunya i de fora". Arimany diu que és un fet que "no podíem deixar passar" i que els ha animat a afegir-hi tot aquest contingut addicional de la que considera "la festa més emotiva i entranyable de Manlleu.

La innovació "dóna un valora afegit que no és incorporar el codi QR perquè sigui moda, sinó per poder cantar els goigs en la forma més adequada i afegir-hi el complement de difusió de la devoció". Segons Arimany, les novetats van ser "molt ben acollides pels assistents, i a tots se’ls va donar un full de goigs" adaptat als nous temps.

El repte ara és que la devoció tingui un relleu generacional, un fet "difícil perquè s’ha de veure si s’apuntaran a mantenir aquestes festes centenàries", que al marge de l’aspecte estrictament religiós, "que evidentment hi és i els dóna fonament", s’ha de veure també com "una forma d’expressió molt nostra, fins i tot des d’un punt de vista antropològic. Arimany diu que la celebració "parla de la nostra identitat més profunda, i s’ha de vetllar per mantenir-ho". Hi ha pocs exemplars dels goigs, però encara queden alguns fulls disponibles per als interessats.