Troben a Vic una col·lecció de 230 vasos de ceràmica del segle XVIII en bon estat

La Casa de la Convalescència és un edifici a Vic construït a finals del segle XVIII que està adossat a l'església de l'Hospital de la Santa Creu. L'any 2012 es va iniciar un procés de restauració de l'edifici que ha permès localitzar un conjunt de 230 vasos de ceràmica popular procedents del rebliment de les voltes del primer pis.

A partir de llavors es va engegar un projecte d'estudi i recerca amb arqueòlegs de la UAB i la UVic. La investigadora Anna Gómez ha explicat que la majoria de càntirs, olles o gerres que es van utilitzar pel revestiment dels arcs són peces defectuoses, de rebuig. Amb tot, s'han trobat dotze vasos que encara contenen grans i llavors al seu interior i que seran estudiats.

Un primer treball inicial s'ha centrat en l'estudi de formació del dipòsit arqueològic i en la recopilació de documentació documental i gràfica del conjunt. La investigadora Anna Gómez ha explicat que del fons de l'Hospital de la Santa Creu s'ha localitzat documentació associada tant a les obres de projecció de l'edifici com als materials utilitzats. Aquesta informació es considera molt valuosa tant per les dades aportades com per l'interès econòmic i social d'una construcció d'aquestes característiques a la ciutat de Vic.

Després es va procedir a la documentació gràfica i fotogràfica que inclou l'estudi morfotecnològic, volumètric i estilístic de les peces. La investigadora Judit Molera ha assenyalat que la bona preservació dels vasos també ha permès fer una aproximació tecnològica que permetrà inferir en possibles tècniques de manufactura dels principals grups formats per càntirs, olles, bacins i gerres.

Gómez ha destacat que s'ha observat que molts dels vasos presentaven defectes de cocció, perquè eren material de rebuig d'un centre terrisser, però també s'han documentat peces amb importants evidències de desgast fruit del seu ús continuat al llarg del temps.

També destaca la presència de gresols per a l'elaboració de processos de fundació i possiblement, relacionats amb les obres de construcció de l'edifici o de tallers coneguts de la ciutat.

En una fase següent de l'estudi, s'ha treballat en la contextualització i estudi de paral·lels. Aquesta fase dels treballs preveu comprendre el procés tecnològic vinculat a l'ús de la ceràmica com a material constructiu i com a material de rebuig. Gómez ha assenyalat que la presència de material ceràmic emprat com a material constructiu per a l'alleujament de voltes i cobertes és conegut des d'època medieval en edificis públics tant religiosos com civils. En destaquen els conjunts estudiats de ciutats com Barcelona o Manresa.

A banda, s'ha realitzat un important estudi arqueomètric centrat en la caracterització de pastes, els estudis de temperatures i tècniques de vidriat. Aquest treball s'ha realitzat a partir del mostreig de les peces amb major potencial històric.

Segons han explicat els investigadors, totes aquestes dades són necessàries per comprendre part de les estratègies econòmiques i sobretot tecnològiques que s'utilitzaven al segle XVIII a la ciutat de Vic. La informació procedent de les diverses fonts, documentals, arqueològiques i tecnològiques ajudaran a entendre també aspectes de la vida quotidiana de l'Hospital de la Santa Creu i esdevindran una eina bàsica i important per a la comparació d'aquest tipus de material arreu del territori.