Especialistes de tot l’estat participen en una QUAM que vol reivindicar la relación entre art i educació

Aquest dissabte posa punt i final una nova edició de la QUAM, que va començar aquest dijous. Es tracta d’un esdeveniment cultural que reivindica la relació entre les arts contemporànies i l'educació i que té lloc a l'ACVic Centre d'Arts Contemporànies.

Segons el director de la iniciativa, Ramon Parramon, l'objectiu és "formar els assistents, fomentar el debat i reivindicar el paper de l'art en la tasca educativa". En aquest sentit, Parramon ha assenyalat que "des de l’educació s’ha anat reduint molt la presència de l’art a l’escola" i ha explicat que això es deu al fet que "probablement la gent que decideix no té un coneixement o no té una connexió amb aquest àmbit de l’art, de l’humanisme o de la cultura" o perquè "no es veu senzillament com una eina tècnica".

Un dels actes que forma part del certamen i que té lloc aquest dissabte és el Fòrum QUAM, on es donen a conèixer cinc projectes relacionats amb aquesta vinculació entre art i educació que han estat escollits entre una trentena de propostes.

El Fòrum inclou una taula rodona on hi participen experts en art com el professor de la Universitat de Barcelona Martí Peran, la comissària i crítica Rosa Pera, la directora del Centre d'Art la Panera de Lleida Glòria Picazo, la professora de la Universitat de Vigo Isabel Rueda i la codirectora de l'associació Experimentem amb l'Art Dolors Juarez. A l'acte també hi són presents artistes, crítics d'art, investigadors, pedagogs, gestors culturals i estudiants procedents de Catalunya i l'Estat espanyol.

A banda d’això, el programa inclou també la participació de Jordi Colomer, un artista de projecció internacional que combina l'ús del vídeo, la fotografia, l'escultura i l'arquitectura en la seva obra. Dins del certamen, Colomer està realitzant un taller que treballa l'espai físic i la memòria continguda en arxius històrics i audiovisuals de la Plaça Major de Vic. Colomer ha explicat que, treballant amb aquest tema, "estem veient arxius històrics en què es demostra que és un territori amb discussió, que el poder intenta fer-se seu aquest lloc i la gent també intenta manifestar-se i mostrar-se als altres en aquest gran escenari".

Els participants del taller han observat com la plaça s'ha convertit en un territori de discussió entre el poder i el poble, i a partir d’aquí tenen la finalitat de proposar una acció efímera per intentar, diuen, "fer nostra la plaça per un dia".