Jacint Sala uneix una experiència vital i Françoise Hardy al poemari Vella tardor

Arriba la Diada de Sant Jordi i els títols obra d’escriptors locals són una bona opció per tenir en compte a l’hora de regalar o autoregalar-se lectura. El poeta Jacint Sala ha tornat a les llibreries amb Vella tardor, que és una reflexió sobre "què hi ha més enllà de l’obligació a què estàs sotmès".

Sala continua amb el to crepuscular del darrer poemari, M’en vaig, però ara està inspirat per un fet vital i concret, com és la mort d’un amic amb qui havia compartit moltes estones als 11 i 12 anys. També hi ha gran protagonisme per a una cançó francesa de Françoise Hardy, titulada Tous les garçons et les filles.

Sala rememora que quan es posava a ploure i "es feia fosc a l’internat, i tot pesava una mica, la veu de François Hardy ens alliberava de les pors i de la mandra i sortíem una mica a fora de nosaltres mateixos". Vella tardor conté una quarantena de poemes i tots tenen el mateix fil conductor, ja que "en tots els poemes hi ha la François Hardy i la seva cançó". La història d’aquest agradable record de joventut va tenir un final trist, ja que el seu amic "després d'haver-nos retrobat quan havien passat 50 anys", va ser operat del cor i va morir sobtadament "deixant-me un regust amarg".

Ara, casualment, "vaig demanar a la François si volia venir, resulta que té un càncer i no sabem exactament si ho podrem fer". A Vic es va fer una presentació fa uns dies, a la biblioteca Joan Triadú. El llibre Vella tardor l’ha editat Tèmenos Edicions.