El Museu del Ter acull una exposició sobre l'aiguat de 1940 al Ter

L'exposició es podrà veure fins a final d'any

El Museu del Ter acull l’exposició 'Memòria de l'aiguat de 1940 al Ter' sobre l’aiguat al Ter de 1940 que recull l’experiència dels qui ho van viure en format audiovisual i també amb una mostra de cinquanta fotografies de les conseqüències de la catàstrofe natural i diversos objectes simbòlics que es van poder recuperar de l'aigua i el fang. L’exposició es podrà veure fins a final d’any.

El comissari, Jordi Grané, ha explicat que la singularitat de la mostra és que "dóna valor a la memòria oral que s'ha recuperat a partir d'entrevistes amb una seixantena de testimonis que van viure l'aiguat en primera persona". Les entrevistes s'han editat per fer-ne un documental que el públic pot visionar i que estar acompanyat d'una cinquantena de fotografies que mostren les conseqüències d'aquella catàstrofe natural que enguany se’n commemoren els 75 anys.

Va ser la catàstrofe natural més important del segle XX a les comarques del nord-est de Catalunya, una crescuda històrica del riu Ter que va causar una desena de víctimes mortals, va malmetre les comunicacions i també bona part dels teixit productiu. Grané ha explicat que l’aiguat va sorprendre Manlleu una matinada d'octubre i que la crescuda del riu va començar a cobrir els carrers del baix vila i l'aigua va arribar a omplir els primers graons de la plaça major. Segons Grané econòmicament va suposar un cop "molt fort" a Manlleu perquè era un nucli industrial "potentíssim". Moltes fàbriques que estaven situades al costat del riu o del canal van quedar destruïdes o plenes de fang i de brutícia. Grané també ha explicat que "es van necessitar mesos per poder tornar a la normalitat".

Es tracta d’una exposició multi seu que està realitzada conjuntament pel Museu Etnogràfic de Ripoll, el Museu de la Torneria de Torelló, el Museu Arqueològic de l'Esquerda de Roda de Ter i el Museu del Ter de Manlleu. El fil conductor és l'aiguat que van patir aquestes quatre poblacions que ressegueixen el riu Ter al seu pas pel Ripollès i Osona. Amb tot, cada museu se l'ha fet seva, i n'ha adequat el contingut a l'experiència que va suposar la riuada pel seu municipi.