Jordi Canal-Soler presenta a Manlleu el seu llibre sobre Alaska i el Yukon
Són dos territoris encara "salvatges i desconeguts"
Aquest divendres a les 8 del vespre al Museu del Ter de Manlleu el Grup Fotogràfic Manlleu impulsa la presentació del llibre Terres del Nord. Viatge per Alaska i el Yukon. És obra del fotògraf i escriptor especialitzat en viatges Jordi Canal-Soler.
El llibre és fruit d’un viatge de 35 dies per la zona i es pot utilitzar com una narrativa o bé com a guia de viatges que ens situa entre els Estats Units i el Canadà, en un territori que es va caracteritzar per l’arribada dels pioners i per l’impacte de la febre de l’or. La publicació s’ha configurat com a crònica d'un recorregut per aquests paratges amb la història, la natura i la descoberta personal com a fil conductor. Al llarg del recorregut l'autor desgrana la història d’aquests territoris i dels seus pobles nadius però també en l'arribada dels primers exploradors (russos, espanyols, britànics o americans), i aprofundeix també en la fauna i la flora locals. Canal-Soler ha explicat que “Alaska forma part dels Estats Units, juntament amb Hawaii és un estat que està fora del territori grupal”. Just a l’est hi ha “el territori del Yukon, que pertany al Canadà”.
Es tracta de dos països separats per “la frontera vertical més llarga del món, que té més de 800 quilòmetres dibuixats amb tiralínies”. Comparteixen que és una regió “bastant inaccessible, salvatge i desconeguda” i una història vinculada a l’or. El viatge va durar 35 dies i “vaig poder fer un bon tast entre les diferències entre el nord i el sud i les seves característiques singulars, com un gran oleoducte, una obra d’enginyeria”. Al llibre, on predomina el text, també ha pogut recollir imatges “molt potents” que inclouen óssos, muntanyes o bé vegetació del bosc de taigà, que sovint s’incendia però ben aviat veu brotar “unes flors vermelles que tornen a recordar les flames”.
El que li va cridar més l’atenció de tota l'aventura són "els llibres de Jack London, que va estar sobre el terreny seguint l’estela de la gent, els aventurers que anaven cap al nord per intentar trobar or". Un altre dels exemples que ha citat és la pel·lícula La quimera de l’or, de Charles Chaplin, inspirada en aquests esdeveniments. Des de petit, sempre “m’han fascinat les històries de gent que ho deixa tot i marxa a l’aventura en un lloc totalment desconegut” i volia comprovar “què quedava de la ruta de l’or, de la qual avui en dia n’hi ha evidències, especialment a un tram del camí, que supera un port de muntanya per accedir a l’interior del Canadà i on es conserven objectes del segle XIX”.
