El Cinema Casal de Gràcia enceta el cicle de tardor, malgrat algun entrebanc
La programació la formen tres pel·lícules: Reina Cristina, la Mujer que fue rey; Un doctor en la campiña i Mia Madre
El Cinema Casal de Gràcia podrà encetar la programació el proper diumenge 16 d’octubre, més tard del que era habitual. L’entitat centenària, que funciona bàsicament amb voluntariat, explica Lluís Perarnau que ha tingut aquest retard bàsicament “per problemes econòmics” i s’ha obtingut un suport addicional de l’Ajuntament de Manlleu.
La programació de tardor la formen tres pel·lícules: Reina Cristina, la Mujer que fue rey, de Mika Kaurismäki el dia 16; Un doctor en la campiña, de Thomas Lilti el 23, i Mia Madre, de Nanni Moretti, el 30. El primer, segons Perarnau, és un film molt melancòlic que es fiquen a dintre. El segon film és tendre i entranyable, amb dosis de crítica social i el tercer és també dels que deixen empremta, sobre “una senyora que té molts problemes i entrebancs per tirar endavant”. Perarnau explica que deixen totalment de banda el cinema més comercial.
Fins fa poc es feia cinema dissabte al vespre perquè “ens reuníem una desena de persones i les despeses d’electricitat, calefacció, no sortien els números”. Perarnau s’ha lamentat que “en una població de 20.000 habitants és molt gros no poder arribar a fer un centenar d’entrades en un cap de setmana”. Els organitzadors expliquen que “fem pel·lícules boníssimes i ve gent de fora la comarca: de Vic, de Torelló i Sant Hipòlit, que així no han d’anar a veure-les a Barcelona”. Si tot va bé es continuarà amb el cicle d’hivern. Han renunciat al digital perquè “és una inversió massa gran” i s’havien plantejat “fer socis i pagar una quota, però la situació actual està una mica tocadeta, i podríem frenar els clients que ja ens vénen”.
Hi ha “una cinquantena” de persones molt fidels que “es van queixar que no haguéssim encetat la programació, que sempre solíem obrir a finals de setembre”. Van fer una visita “a l’alcalde i de seguida ens van dir que l’Ajuntament hi cooperaria una mica”. L'aportació puntual ha estat de 400 euros. Perarnau diu que “tota la vida m’ha agradat el cine, hi estem ficats i ja que som jubilats, la meva dona i jo ho fem com a voluntaris”.
