Convergència demana que es pari atenció a les reformes de Sant Julià de Vilamirosa
S'han fet canvis al terra de l'interior, a la llosa sepulcral, ara amb vidre i llums led, i també al paviment exterior
L’ermita de Sant Julià de Vilamirosa, al costat del mas del Fugurull de Manlleu, va ser la protagonista d’un dels precs del darrer ple municipal, formulat per la regidora de Convergència Isabel Casadevall. Es tracta d’una construcció romànica del segle XI que darrerament utilitza una congregació ortodoxa que hi ha fet diverses obres.
Fa uns vint anys la capella va ser restaurada pel Servei de Patrimoni de la Diputació amb uns criteris que tenien en compte la conservació dels diferents estils que engloba. La regidora de Convergència Isabel Casadevall remarca que “com que som veïns” de la zona “vam observar un moviment, que s’hi feien actuacions”. Els canvis els van amoïnar “des del començament”. Consideren que s’està alterant aquest patrimoni arquitectònic de manera negativa malgrat que remarquen que “la gent que ha fet les obres les han fetes de bona fe i són bona gent, però ningú no els ha guiat, són inconscients del que estan fent”.
Els ortodoxos, explica Casadevall “no s’asseuen per fer les pregàries, en bancs i d’entrada van aixecar el terra, que era de llosa de pedra, van apujar-ne el nivell, per aïllar, i van posar catifes vermelles”. També “van pensar que amb les catifes s’enfangarien en entrar i van decidir fer un paviment a fora” a partir de “peces com si fossin de mostra, perquè hi ha lloses d’un color, d’un altre, torratxes... com qui arregla un apartament” però "amb la diferència que és patrimoni catalogat a la Catalunya romànica com a monument d’interès”.
Segons Casadevall, el propietari és el Bisbat de Vic “però la capella està en terme municipal de Manlleu i pensem que els nostres polítics i tècnics s’hi haurien d’haver interessat”. La regidora relata que va parlar amb un representant del Bisbat de Vic “durant la lectura del Poema de Nadal”, que era “el rector de Granollers de la plana”. Explica que “em va dir que tampoc no té tanta importància, però no ens valen aquests arguments”. El tema el va citar al ple municipal però “la resposta del senyor alcalde va ser, jo diria, de molt poc interès i això és el que sap greu” perquè “Manlleu sempre hi perd”.
La regidora considera que “no hi ha res irreparable” però alerta que hi ha “molt material d’obra per utilitzar i també s’hi ha col·locat uns dipòsits d’aigua”. A més, “tenen el problema que les cerimònies són llargues i no tenen lavabos, i tenen intenció de demanar permís per fer-ne”. El POUM actual està suspès però la norma vigent, de 1988, “ja parla de l’interès del conjunt del Fugurull”. La seva tasca, diu, “seguirà sent la d’anar insistint i posar-hi aquest granet de sorra per protegir el poc patrimoni que ens queda”.
