Les Argelagues de Gemma Ruiz s'emmirallen al Ter
El tractament de la llengua a la novel·la ha estat molt important i una qüestió 'de coherència'
Aquest 8 de març es va commemorar al Museu del Ter de Manlleu amb una novetat literària. Davant d’una cinquantena de persones, es va fer la presentació del llibre Argelagues, el debut literari de la periodista Gemma Ruiz.
L'acte va comptar amb la participació de Carles Garcia, director del Museu, qui va comentar que era un acte “molt escaient” perquè una de les línies estratègiques del museu, l’edifici del qual havia estat una fàbrica tèxtil, era reivindicar aquesta memòria històrica femenina vinculada a les fàbriques de riu. El muntatge de l’any passat al Museu del Ter, Bates Blaves “tenia el mateix objectiu que aquest llibre”.
Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, va anar conduint la presentació. Gemma Ruiz, en una entrevista prèvia a Ràdio Manlleu, va explicar que Argelagues parla de les dones "de la terregada", de les classes populars, i que s’ha basat en la seva família, partint de la besàvia. La història en femení, assegura, ha estat silenciada. L’origen d'Argelagues va ser molt periodístic, en la part de “la recerca, o les entrevistes, però a la fase final va ser on vaig haver de novel·lar i em va fer molt de respecte perquè no ho havia fet mai”.
El tractament de la llengua a la novel·la ha estat molt important i una qüestió "de coherència, perquè no volia que fos un català estàndard, sinó el que encara es parla a casa meva, però no és una feina d'arqueologia". Després de set anys de documentació, ha copsat la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, de l'interior rural al Vallès de les fàbriques.
La bona acollida de la novel·la l’està sorprenent perquè “tens un motor molt poderós que fa que hi creguis, però no saps mai la recepció, si els interessos que t’han mogut poden ser els de l’altra gent”. Fins fa poc “no era conscient de la majoria aclaparadora de dones en el món del tèxtil, i no s’ha honorat la seva memòria, la seva història no ha estat explicada”.
El feminisme, per Ruiz, “és el moviment transversal antisistema més important del segle XX i com a tal, tot ha anat orientat a desprestigiar-lo”. Les dones d'ara “hem pogut triar el que volíem ser a la vida, hem pogut estudiar, i és perquè abans ens han precedit les àvies i besàvies que no van poder triar”. De tot el seu “sacrifici nosaltres n’estem gaudint” i el mínim és “dir que les seves vides van ser molt importants”.
La novel·la ja va per la sisena edició i ha estat 20 setmanes a les llistes dels més venuts, amb grans elogis per part de crítica i públic. Actualment està escrivint “a esgarrapades una nova cosa, però ho combino amb la feina, amb les presentacions d’aquest llibre; espero no tornar a trigar set anys”.
L'autora va signar exemplars
Àlex Garrido, Montse Ayats, Gemma Ruiz i Carles Garcia
El públic assistent va ser nombrós, i més tenint en compte que coincidia amb el partit de Champions del Barça
