El Museu del Ter reivindica les dones al tèxtil com a motor de la història industrial

L'exposició "Xinxes, puces i frabricantes" es va inaugurar aquest dimecres i es podrà veure fins el 3 de juny

ACN 8 de març de 2018 a les 10:09

L'exposició es pot veure fins el 3 de juny | ACN

El paper de les dones del tèxtil ha estat des de fa anys un dels centres d'atenció del Museu del Ter. Aquest any, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, el Museu del Ter ha obert al públic una exposició que vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones que van ser un dels motors de la història industrial del riu Ter i, per extensió, també del país.

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter” pretén revertir el menyspreu amb què s'anomenava a moltes dones empleades a les filatures i busca posar en valor les seves històries a través, per exemple, d'objectes significatius com les bates que duien mentre treballaven, les targetes de fitxar o diferents eines que utilitzaven per filar. La mostra que s'acaba d'inaugurar es podrà veure a la primera planta del Museu del Ter fins el proper 3 de juny.

Treball constant
"Treballar de nits per fer feina de dies". Amb aquesta frase el comissari de l'exposició, Pere Casas, destaca com definien les dones la necessitat d'anar a treballar a la fàbrica per guanyar-se un sou i la responsabilitat d'haver-se d'ocupar de les tasques de la llar. D'entre els testimonis que s'han recollit, "mai cap dona va posar en dubte que la feina de la casa l'hagués de fer algú altre, totes donen per assumit que són les responsables de cuinar, fregar o cosir", ha dit Casas. El comissari ha ressaltat que la doble jornada les dones la tenen "molt interioritzada i molt assumida".

Tot i que en moltes fàbriques les dones ja eren majoria a finals del segle XIX, el salari que percebien era inferior al dels homes. "Les dones sempre tenien una feina menystinguda", ha assenyalat Casas.

Dos segles
Una cronologia repassa els gairebé 200 anys d'història de les filatures al Ter, que van des de les primeres indústries tèxtils fins a finals del segle XX i principis del XXI. L'exposició s'estructura en dos àmbits principals, la fàbrica i la casa, ja que les dones havien de fer front per regla general a una doble jornada laboral industrial i domèstica, sense oblidar que sobre elles requeia també la maternitat. Fotografies, documents, estadístiques, testimonis, audiovisuals i objectes representatius del món fabril i domèstic conformen la mostra.

L'exposició es complementa amb l'audiovisual de testimonis “Camins de dones”. La historiadora Marina Cirera ha explicat que el documental s'ha centrat en una de les temàtiques sobre la qual el museu fa anys que fa recerca: els camins d'anar a les fàbriques, el trànsit quotidià de l'àmbit domèstic a la fàbrica, que va implicar l'aparició de camins principalment recorreguts per dones.

Cirera ha destacat que un dels trets que identifiquen aquests camins és que les dones sempre anaven en grup per aquests trams, no només per una qüestió de seguretat, sinó també per evitar que les atemorissin o algun tipus d'assetjament, que també es donaven.