Imatge del minuts de silenci de l'acte realitzat ahir dilluns al Parlament de Catalunya.
Lassociació Amical de Mauthausen ha convidat el poble de Roda de Ter i a alumnes de lIES Miquel Martí i Pol a participar dels actes de commemoració de lalliberament dels camps de concentració nazis que organitza cada any. Lassociació Amical de Mauthausen ja ha organitzat diversos viatges amb estudiants i deportats coincidint amb la commemoració.
Roda i el seu institut han estat convidats a formar part de la comitiva, juntament amb autoritats en representació de la Generalitat de Catalunya, periodistes i altres. Abans del viatge a Mauthausen però, els alumnes ja van participar ahir en un acte al Parlament i aquest dimarts a la tarda en un altre acte a la plaça Sant Jaume de Barcelona coincidint amb el Dia Internacional de la commemoració de lHolocaust.
El viatge a Mauthausen està previst del 7 al 10 de maig. Els alumnes de lIES Miquel Martí i Pol de Roda aniran acompanyats per la directora del centre, Judit Juvanteny, a més de la professora dhistòria, Maria Bruch. També hi haurà representació de lajuntament. Lexperiència daquest viatge va més enllà de lassistència als actes commemoratius en sí, ja que dura tot un any.
Els alumnes faran un treball previ dinformació que continuarà durant el transcurs del viatge. El treball acabarà a començaments dels proper curs per plasmar i difondre lexperiència que nhan extret. Els treball de recerca daquests cinc alumnes consistirà en difondre què han après en participar daquesta experiència. Els cinc alumnes de lIES, els quals estan estudiant 4t. dESO, són: Queralt Aymerich, Ester Cantos, Carla Mayans, de Roda de Ter, i Júlia Fabregó i Dídac Carbassa, de lEsquirol.
Tres regidors d'Esquerra de Roda van assitir als actes de commemoració del 63è aniversari de lalliberament dels camps de concentració de Mauthausen i Gusen. En aquella ocasió Roda de Ter va voler fer un reconeixement, amb la col·locació duna placa al crematori del camp de Gusen, annex al de Mauthausen, als 10 rodencs que varen estar-hi deportats, dels quals 7 hi van deixar la vida a lany 1941 i 3 varen sobreviure i varen ser testimonis duna de les vergonyes més grans de la humanitat.