El periodista Miquel Macià publica 'Vic, de l'opulència a la crisi'

El periodista Miquel Macià (Vic, 1957) acaba de publicar 'Vic, de l'opulència a la crisi' (Nel·la Edicions, 2009). En aquest llibre escrit en llenguatge periodístic, l'autor alterna el reportatge i les reflexions sobre la capital osonenca amb les entrevistes amb personatges destacats en diferents àmbits.

El periodista retrata en aquest volum una darrera dècada on la ciutat ha viscut anys de 'festa major econòmica' que actualment 'agonitza'. Aquest llibre forma part d'una trilogia en que Macià analitza l'evolució de la ciutat osonenca integrada fins ara per 'La transició política a Vic (1970-1980)' i 'La Catalunya catalana. Política, cultura i negocis a Vic' publicats ara fa vint i deu anys.

Macià destaca com l'arribada de la immigració procedent del tercer món 'ha canviat el paisatge ciutadà'. Aquest fet ha provocat 'un canvi' de les relacions econòmiques perquè una part 'essencial' de la classe treballadora 'clàssica' ha hagut de viure amb 'alta' precarietat laboral i amb la 'incapacitat' de poder exercir drets bàsics com el vot. Macià diu que aquesta situació de tenir un 'proletariat que ni tant sols pot votar' no l'haurien pogut ni imaginar 'ni en els seus millors somnis' els burgesos vigatans 'dels anys 30'.

Aquesta panorama de prosperitat econòmica de la darrera dècada ha estat propiciada segons l'autor per elements com la facilitat en la concessió de crèdits bancaris, les hipoteques, l'arribada de fons europeus o els diners que ha rebut la ciutat per premis de loteria. Per Macià aquest fet ha provocat que s'hagi viscut en un 'miratge de prosperitat molt destacat' que ha fet que hi hagués una 'opulència' que estava 'molt per damunt' de la realitat de les estructures productives de la zona.

El periodista osonenc també destaca en el llibre que una part de la burgesia ha 'abdicat' de participar en la vida pública de la ciutat, igual que les classes mitjanes. En el cas de la burgesia, segons Macià, en aquesta darrera dècada no s'ha observat 'cap simptoma' de recuperació de la seva intervenció en la vida civicocultural' de la ciutat. Al contrari, diu, 'que en la intervenció urbanísticoeconòmica' on ha estat 'més present que mai' però sempre de 'portes endins'. Aquesta manca d'implicació en entitats i associacions ha portat que algunes d'aquestes entitats entressin en crisi.

En el llibre s'hi analitzen aspectes com el procés de relleu de l'anterior alcalde Jacint Codina, la capitalitat de la ciutat, l'ascens de Josep Anglada i Plataforma per Catalunya o l'evolució de la Universitat de Vic des que va ser reconeguda oficialment pel Parlament de Catalunya. La tercera entrega d'aquesta trilogia inclou entrevistes amb persones com l'exalcalde de Vic Josep M. Vila d'Abadal, el regidor Xavier Solà, el sindicalista Cesc Poch, els capellans Josep M. Riba, Lluís Rocaspana i Josep Seguranyes, l'empresari Eudald Domènech. l'historiador Jordi Figuerola o el rector i fundador de la Universitat de Vic Ricard Torrents.