El pregó de Gerard Farrés: «Em sento manlleuenc, estimo Manlleu i defenso sempre el meu poble»
El pilot comparteix anècdotes divertides i intenses de la seva vinculació amb la ciutat i la seva història amb el Dakar
L'alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, i la regidora de Cultura, Aida Montoya, van acompanyar aquest dissabte passat al pilot del Ral·li Dakar, Gerard Farrés.
No va ser dalt d'un vehicle, sinó damunt d'un escenari. "Farreti" va ser l'encarregat de realitzar un dels actes més solemnes de la Festa Major de Manlleu, el pregó. Ho va fer a la seva manera, amb un discurs formal i escrit, però amb afegitons alegres que el pilot anava improvisant.
Les paraules de Farrés van aconseguir fer esclatar de riure a tots els assistents, però en altres moments, també van deixar en un silenci absolut a uns Jardins de Can Puget plens a vessar. En aquest esdeveniment, Gerard Farrés va tenir a prop a la seva família, amics, veïns i veïnes manlleuencs, però també, al buggy amb el qual corre actualment i la moto amb què va competir el primer Dakar.
"La qualitat humana" de Gerard Farrés
Arnau Rovira va ser l'encarregat d'obrir l'acte. El batlle va assenyalar que el pregó s'ha convertit en un dels esdeveniments "més concorreguts" perquè "és un dels actes que més et pot sorprendre, ja que és un acte que s'emmotlla al caràcter i personalitat del pregoner o pregonera".
L'alcalde de Manlleu també va explicar que li feia "especial il·lusió estar parlant des d'aquesta taula, és la primera Festa Major que visc com a alcalde i és l'inici d'una legislatura que esperem que porti molts canvis en positiu a Manlleu".
Rovira i Montoya van coincidir en un punt clau, el motiu pel qual el pilot es trobava allà, a punt d'encetar el pregó. "Més enllà dels èxits esportius, en Gerard crec que ens inspira per la seva humilitat i la seva afabilitat" va dir la regidora de Cultura i va afegir: "La seva senzillesa és captivadora, jo diria que és precisament això el que el converteix en un model a seguir per les noves generacions, ja que ens recorda que el vertader valor d'una persona no rau només en els seus èxits, sinó també en la seva qualitat humana".
3, 2, 1... Bona tarda a tothom
Gerard Farrés va començar el seu discurs aclarint una qüestió. El pilot va explicar que va viure tota la seva infància a Olost de Lluçanès, fins als 14 anys. Allà és on va descobrir la passió per les motos.
Després, va viure 12 anys a Manresa, on va compaginar els estudis i la competició. Quan tenia 25 anys, va venir a viure a Manlleu amb la seva dona, la manlleuenca Anna Garcia. Actualment, continua vivint a la Capital del Ter i té dues filles.
"És per això que alguns em diuen que soc d'Olost, uns altres de Manresa i uns altres de Manlleu. Estic molt agraït a cada poble o ciutat on he viscut part de la història de la meva vida, però després de molts anys aquí a Manlleu, i no ho dic per quedar bé, em sento manlleuenc, estimo Manlleu i defenso sempre el meu poble", va assegurar Gerard Farrés.
El pilot va explicar la seva vinculació amb la ciutat, que va començar molt abans de venir-hi a viure. Els entrenaments amb el seu amic Xevi Ponts, les festes a Xauxa i com es va declarar a l'Anna, tot plegat, acompanyat d'anècdotes divertides.
Sobre el Dakar, Farrés va dir que "sempre havia somiat córrer el Ral·li Dakar, la carrera més dura del món i, com qui no vol la cosa, ja porto 16 Dakar a la meva esquena, 11 en moto i 5 amb el buggy. Al Dakar hi he perdut companys, altres van amb cadira de rodes o, jo mateix, tinc el cos com un cromo, amb moltes operacions per culpa de les fortes caigudes".
Malgrat tot, el pilot va explicar el motiu pel qual continuen participant: "per a nosaltres, els competidors, és com una addicció. Necessitem competir i sentir aquests riscos. Ens sentim feliços". També va dir que això no ho feien "ni per ser més rics ni per fama, és passional al màxim, ja que ningú arriscaria la seva vida únicament pels diners".
En el seu parlament, el senglar del desert va repassar alguns dels moments més feliços i intensos de la seva carrera en el Dakar: Quan se li va cremar la moto al mig del desert de Tucuman a l'Argentina, la hipotèrmia que va patir a Bolívia al Salar de Uyuni o el sorprenent podi aconseguit a Buenos Aires el 2017, després de 10 anys del seu debut i de treball constant.
També va comentar la segona posició en el Dakar 2022, que podria haver guanyat: "A 300 metres de la línia de meta ens vàrem parar. El meu copilot i jo vàrem plorar, però vàrem obeir les ordres d'equip". I va afegir, "Feliços d'haver fet el que havíem de fer. Vàrem demostrar el compromís i la nostra paraula amb l'equip i vàrem tornar cap a Manlleu amb el Tuareg de segons, però sabent que, moralment, havíem guanyat el ral·li".
Per tancar, Gerard Farrés va agrair "l'afecte rebut des que vaig posar un peu a Manlleu" i va exclamar "Visca Manlleu i que comenci la Festa Major!".
